Tracing the Perseus spiral arm in the anticenter direction

[cat] Avui en dia, i després de molts anys d’investigació, encara no disposem d’una teoria completa sobre la forma i l’origen dels patrons espirals de la Via Làctia. I tot i ser conscients que són un factor important per explicar l’evolució dels discos galàctics, la manca d’evidències observacionals sobre els braços espirals de la nostra Galàxia és evident. Moltes preguntes clau encara no tenen resposta, com ara: quin és el mecanisme de formació i evolució de l’estructura espiral en discs estel•lars? Es tracta d’estructures transitòries o són estructures de llarga durada? Quins són els seus components bàsics; estrelles o gas? El treball realitzat durant aquesta tesi pretén ajudar a resoldre algun d’aquests interrogants. El principal objectiu és traçar el braç espiral de Perseu en la direcció de l’anticentre Galàctic. La feina desenvolupada es pot separar en tres apartats. En primer lloc, un mostreig amb fotometria Strömgren en la direcció de l’anticentre Galàctic, mitjançant el qual hem obtingut un catàleg de 96.980 estrelles, 35.974 d’elles amb informació completa en els sis filtres uvbyHβ, i totes elles en una regió de 16 graus quadrats del cel. En segon lloc, per tal d’obtenir els paràmetres físics per a aquestes estrelles, hem creat un nou mètode a partir de models atmosfèrics i evolutius. Finalment, s’ha utilitzat tota aquesta informació per estudiar la distribució de la densitat estel•lar en la direcció de l’anticentre. Aquestes dades també ens han permès crear un mapa d’extinció tridimensional, a partir del quan hem analitzat la distribució de pols així com la seva relació amb el braç espiral de Perseu. [eng] The main purpose of this thesis is to map the radial variation of the stellar density for the young stellar population in the Galactic anticenter direction in order to understand the structure and location of the Perseus spiral arm. A uvbyHbeta Stroemgren photometric survey covering 16 square degrees in the anticenter direction was carried out using the Wide Field Camera at the Isaac Newton Telescope. This is the natural photometric system for identifying young stars and obtaining accurate estimates of individual distances and ages. As a result, a main catalog of 35974 stars with all Stroemgren indexes has been obtained, together with a extended one with 96980 stars with partial data. The central 8 square degrees have a limiting magnitude of V~17mag, while the outer region reaches V~15.5mag. These large samples permit us to analyze the stellar