De la cultura de resistència a la gestió de la cultura democràtica

Encara que el concepte no aparegui en el títol, és evident que el congrés en què s'insereix aquest treball vol analitzar la concreció a la ciutat de Barcelona de la transició política del franquisme a la democràcia, amb una cronologia que té un sentit molt ajustat a l'especificitat del marc local, incloent-hi el mandat del primer ajuntament d'elecció democràtica. És una cronologia especialment densa, rica en esdeveniments que representen certament un canvi de dimensions veritablement històriques. Tanmateix, abans d'aproximar-nos a una anàlisi d'aquest procés cal consignar algunes consideracions prèvies. En primer lloc, cal tenir present que el període analitzat es caracteritza, òbviament, per un canvi de sistema polític, d'una dictadura a una democràcia, un tipus de procés més fàcil de concretar que no pas els processos socials, culturals i econòmics, que sovint necessiten una perspectiva més llarga en el temps. Això vol dir que la dinàmica cultural que analitzem s'ha de tenir en compte des d'una doble perspectiva; d'una banda, la de l'evolució dels plantejaments i les realitats de les activitats culturals, ja sigui en clau de projectes ideològics, ja sigui en les seves concrecions específiques, que responen a corrents de fons, en gran mesura vinculats a una evolució d'àmbit internacional, o com a mínim de la cultura occidental. De l'altra, també s'ha d'observar com els actors culturals barcelonins vivien aquest marc general en un espai i temps molt concrets, que era el de la fi del franquisme i el naixement d'un marc institucional democràtic.