“Car vosaltres havets a veure sobre hospitals”: el Consell de Cent i la construcció de la primera política hospitalària a la Barcelona baixmedieval

[cat] L’objectiu d’aquesta tesi és estudiar el desplegament d’una genuïna política hospitalària empresa pel govern municipal de Barcelona durant la baixa edat mitjana. Amb una perspectiva de llarga durada i un marc comparatiu ampli, pretenem identificar els moments i raons de la gènesi d’aquesta mat...

Ausführliche Beschreibung

Gespeichert in:
Bibliographische Detailangaben
1. Verfasser: Bridgewater Mateu, Pol
Format: Dissertation
Sprache:cat
Schlagworte:
Online-Zugang:Volltext bestellen
Tags: Tag hinzufügen
Keine Tags, Fügen Sie den ersten Tag hinzu!
Beschreibung
Zusammenfassung:[cat] L’objectiu d’aquesta tesi és estudiar el desplegament d’una genuïna política hospitalària empresa pel govern municipal de Barcelona durant la baixa edat mitjana. Amb una perspectiva de llarga durada i un marc comparatiu ampli, pretenem identificar els moments i raons de la gènesi d’aquesta mateixa política assistencial, així com l’adaptació a un context polític i institucional canviant, marcat pel desenvolupament de l’autoritat i autonomia del municipi i, especialment, la reforma del 1401 que va donar lloc a l’Hospital de la Santa Creu. Entenem que l’eclosió i consolidació del cristianisme va iniciar el procés de vinculació entre la fundació, promoció i gestió d’institucions assistencials i les nocions de deures dels governants, tan laics com seculars, així com l’elaboració de discursos originals sobre aquests mateixos deures. Amb la desintegració del poder públic imperial a Occident, l’alta Església i, sobretot, l’alta Església secular van romandre com a principals custodis d’aquestes pràctiques i institucions assistencials. Aquesta situació, que caracteritzem com d’hegemonia eclesiàstica, es fracturà entre els segles XII i XIV, en un context marcat pel romanisme, les noves formes d’espiritualitat laiques i l’enfortiment dels poders seculars, sobretot a nivell municipal. A Barcelona, assistim a una autèntica explosió en el nombre de centres assistencials i hospitalaris en aquesta mateixa cronologia. Es forma així un paisatge assistencial divers, marcat per les dinàmiques de col·laboració i competència entre els actors tradicionals, això és, l’alta Església secular, i els nous, com el laïcat o el govern municipal. Durant el segle XV, aquesta diversitat tendirà a la concentració institucional, coincidint amb la consolidació del Consell de Cent com a govern d’un municipi autònom i una senyoria col·legiada. La tesi s’estructura en tres grans blocs: en el primer aprofundim en els orígens de les pràctiques i institucions assistencials cristianes i medievals, posant l’èmfasi en les continuïtats en els espais, marcs legals i elements culturals. En el segon bloc analitzem el paisatge assistencial barceloní previ a la reforma del 1401, per tal d’entendre les arrels de les responsabilitats assistencials i hospitalàries del Consell de Cent i, alhora, avaluar l’impacte del naixement de l’Hospital de la Santa Creu. En el tercer i darrer bloc identifiquem els eixos principals de la política hospitalària del govern municipal durant el segle XV, en relació, sobretot