Monitorització de l’entrenament psicològic de l’activació en una situació de pressió mitjançant l’electroencefalograma

[cat] Històricament, els estudis sobre la ment han estat llargament separats dels efectuats sobre el cervell i el comportament; la ment continuava sent un concepte abstracte. No obstant, posteriorment les neurociències i la psicologia de l’esport s’han combinat per superar-se a sí mateixes i construir una nova disciplina: les neurociències aplicades a l’esport, per conèixer els confins físics i mentals de l’esportista i ampliar-los cada vegada més. Les neurociències poden, per tant, ajudar a apropar les àrees psíquiques i biològiques, les estructures cognitives i les mecàniques. En conseqüència, s’han dut a terme diverses investigacions sobre l’activació en situacions de pressió, imatgeria (en hipnosi) i electroencefalograma (EEG), però hi ha una manca evident d’estudis que analitzin com fer la monitorització de l’entrenament psicològic de l’activació en situacions de pressió mitjançant l’EEG, tant a despatx com a pista. Així doncs, l’objectiu de la present tesi és monitoritzar l’entrenament psicològic de l’activació durant una situació neutra i una de pressió a partir de l’anàlisi de la freqüència cardíaca, les ones cerebrals i els registres subjectius en esportistes amb i sense experiència prèvia en imatgeria. A la prova pilot es va analitzar el comportament de la freqüència cardíaca en l’activació de set esportistes durant la imatgeria de situacions de pressió. En aquesta es va advertir un increment de la freqüència cardíaca en les situacions de pressió que va ser experimentat, sobretot, en el moment de màxima pressió. A partir de l’Estudi 1-A i 1-B es va comparar la imatgeria de la situació neutra (execució del servei de tennis) amb la imatgeria de la situació de pressió de setze tennistes. Per una banda, a l’Estudi 1-A es va monitoritzar l’activació durant la imatgeria d’una situació neutra a partir de l’anàlisi de la freqüència cardíaca, les ones cerebrals i els registres subjectius en tennistes amb i sense experiència prèvia en imatgeria. Per altra banda, en l’Estudi 1-B es va monitoritzar també l’activació durant la imatgeria, però en aquest cas d’una situació de pressió d’un partit de tennis. Els resultats mostren que tant la imatgeria de la situació neutra com la de pressió van incrementar la freqüència cardíaca, sobretot en els que presentaven experiència en imatgeria; sent aquest augment superior en el cas de la imatgeria de la situació de pressió i trobant el seu punt més alt en el moment de màxima pressió de la imatgeria: l’interval 5-6. En e