La mentoria des de la perspectiva de la gestió de conflictes: cap a un enfocament restauratiu de l’acompanyament postpenitenciari de joves-adults

Màster en Mediació de conflictes, Facultat de Psicologia. Curs: 2017-2018, Tutor: Jaume del Campo Afavorir processos de desistiment del delicte i reintegració social requereix que l’infractor es responsabilitzi del seu propi procés de desistiment però, alhora, que la societat actuï per integrar-lo en tots els nivells de la vida (Braithwaite, 1989, citat a Cid i Larrauri, 2001, p.222). Orientada en aquest sentit, en els últims anys, la mentoria s’ha desenvolupat com una estratègia efectiva d’acompanyament postpenitenciari en l’àmbit de joves que pretén establir un pont entre la presó i la comunitat durant l’excarceració. La recerca que es presenta sorgeix de la manca de coneixement sobre els mecanismes que fan de la mentoria una estratègia efectiva en termes de desistiment del delicte i reintegració social i, concretament, el rol de les persones mentores en aquests processos. Per això, té com a objectius aprofundir en els models subjacents a la tasca de les persones mentores i proposar línies de millora des de la perspectiva de la gestió de conflictes. Per aconseguir-ho, s’opta per una recerca qualitativa que parteix de l'experiència de les persones mentores de joves- adults del projecte “De la presó a la comunitat”. Aquesta aproximació permet comprendre la rellevància de l’establiment de la relació entre el mentor i el jove a través de l’escolta, la importància de la gestió d’emocions negatives i l’apoderament en la construcció de la narrativa desistent així com la necessitat de treballar per una comunitat disposada a integrar de manera real i efectiva les persones que surten de presó. D'acord els resultats, el treball permet concloure la necessitat d’avançar cap a un sistema de justícia i un model d’acompanyament postpenitenciari de caire restauratiu que es centri en el rol i les necessitats de les persones que surten de presó i al mateix temps també tingui en compte la comunitat i la impliqui en aquest procés. Encouraging processes of desistance from crime and social reintegration requires that the offender takes responsibility for his own desistance process and, at the same time, society acts to integrate him at all stages of life (Braithwaite, 1989, as cited in Cid & Larrauri, 2001, p.222). In this sense, in recent years, mentoring has been developed as an effective after-prison support strategy for young people that aims to establish a link between the prison and the community during the release. The research presented arises from the lack of knowledg