Les pràctiques narratives en la formació de la identitat del mestre. Una etnografía educativa entorn l'autobiografia educativa en la formació inicial de mestres

[cat] El tema d’estudi d’aquesta tesi són les pràctiques narratives, específicament, l’autobiografia educativa, en la formació inicial de mestres a través d’una metodologia qualitativa, concretament de l’etnografia educativa i circumscrita en el cas singular dels estudiants de primer curs del Grau d’Educació Primària de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna (URL), amb la intenció de defensar les pràctiques narratives -que donen un lloc privilegiat a l’experiència i a la reflexió- com a mètodes especialment adequats i renovadors en la formació universitària dels mestres. Hi ha cinc qüestions que han anat sortint i aflorant durant el procés de recerca i que han esdevingut eixos claus i concloents de la investigació: 1. Construir saber pedagògic des de l’experiència i des de la reflexió dels estudiants: He constatat com els estudiants han construït saber pedagògic des de l’experiència a través de l’autobiografia educativa i m’he pogut adonar de la importància que aquesta té a l’hora de construir-lo. L’anàlisi i la interpretació dels relats i de les narratives dels estudiants palesen com ells tenen la possibilitat de passar del passat escolar viscut al present com a mestres en formació i, sobretot, de projectar-se en el futur com a docents; igualment, mostren la diversitat d’idees integrades, agafades de la realitat i de la seva vida escolar, i sobre les quals han construït un saber pedagògic. 2. La narrativa i la construcció de la identitat docent: Aquesta recerca m’ha donat l’oportunitat de comprovar la vinculació estreta que existeix entre la narrativa i la maduració i la construcció de la identitat docent. És a dir, com escriure ajuda els estudiants a madurar i a construir la identitat docent, quan tot just inicien la seva formació com a mestres. L’ús de la narrativa ajuda els estudiants a mostrar-se, a conèixer-se a si mateixos i a reconèixer-se tal com són, és a dir, quan els alumnes relaten i es relaten comprenen millor la singularitat de cadascú -la d’ells mateixos, però també la dels altres, la dels seus companys-. A través de les narracions els estudiants es posicionen, projecten les expectatives que tenen sobre l’educació en general i sobre la seva futura feina, aclareixen les seves opinions, els seus punts de vista i les seves opcions educatives. En definitiva, gràcies a la pràctica de la narrativa autobiogràfica, els estudiants desenvolupen, maduren i creixen en la seva identitat docent; són partícips d’una tra