Jaume Vicens Vives i la Facultat de Geografia i Història

El 2010 va ser l'any Vicens; hi ha qui pensa, com sempre, que se n'ha arribat a parlar massa. Després del soroll mediàtic i dels actes ofi cials, però, quedarà sobretot la revisió crítica1 i la reedició de moltes de les seves obres, que ja és prou bon balanç. La moda dels centenaris i de tota mena de celebracions cronològiques és probablement simplifi cadora i poc rigorosa, periodística (o mediàtica, com es diu avui, en què els barbarismes són a l'ordre del dia), però en una societat que es defi - neix pel caràcter efímer de les seves obres2 i pel predomini de l'oblit, i també de la ignorància, aquest costum de celebrar els aniversaris és, al menys, un bon sistema mnemotècnic, que pot donar fruits saborosos en els llocs i en les persones més impensats.