Agricultura i comunitats urbanes en transició cap a la sostenibilitat: Estudi de casos i avaluació al sistema agrourbà de Girona

[cat] Davant dels reptes socioambientals actuals, apareixen diversos actors i iniciatives que plantegen una nova manera de viure més connectada amb la natura i la comunitat. Aquestes noves pràctiques van configurant, de mica en mica, un procés de transició cap a la sostenibilitat que s’estén dins la societat però, també, en altres àmbits concrets com el de l’agricultura. Aquests processos són l’objecte principal de la recerca que es presenta. D’una banda, cada vegada més pagesos aposten per una agricultura més sostenible i multifuncional que incorpora el respecte pel medi ambient i la relació amb la comunitat propera, com a elements principals de l’activitat agrària. De l’altra, agafa força un moviment comunitari de transició, el qual planteja un canvi profund en la societat actual, basat en els lligams dins de la comunitat i amb el medi ambient. L’acció local esdevé poderosa, i dins d’ella, l’agricultura retorna a la ciutat com un element clau per assolir una major resiliència i sostenibilitat. Existeix un buit en la recerca que connecti ambdós moviments de transició, el de l’agricultura i el de les comunitats urbanes cap a la sostenibilitat. La tesi desenvolupada analitza amb detall teories i casos en aquesta direcció, amb l’objectiu de trobar sinèrgies entre ambdues transicions que permetin avançar cap a un sistema agrourbà més sostenible. La recerca empírica es porta a terme a la regió urbana de Girona, per tal de descobrir fins a quin punt aquests canvis es donen en un territori agrourbà concret. La investigació de les explotacions i d’accions vinculades amb el sector agrari ha permès identificar un nombre significatiu d’elements i iniciatives de transició que promouen un sistema agroalimentari més local i sostenible, el qual pot millorar la qualitat de vida i el medi ambient dels entorns urbans. En resum, la tesi aprofundeix de manera innovadora en la transició de l’agricultura cap a la sostenibilitat i la interrelació amb les societats urbanes properes. Referències teòriques com la multifuncionalitat de l’agricultura, pràctiques agràries més sostenibles, com la permacultura, i la sostenibilitat de les societats urbanes, es barregen introduint un element més recent, el de la nova cultura de la transició que aposta per una societat més resilient per fer front als reptes ambientals actuals (el canvi climàtic i l’escassetat de fonts energètiques fòssils). En definitiva, la tesi il·lustra com urbà i rural, pagesia i ciutadania, es troben en aquest procés