'Testing' Elias : aspects of Violence Viewed in Long-Term Perspective

This 'polemical' paper is concerned with 'testing' key elements of Elias's theory of 'civilising processes' in a non-positivistic sense. More particularly, Elias's undifferentiated concept of violence is broken down into ten categories, some of which are then...

Ausführliche Beschreibung

Gespeichert in:
Bibliographische Detailangaben
1. Verfasser: Dunning, Eric
Format: Artikel
Sprache:cat
Schlagworte:
Online-Zugang:Volltext bestellen
Tags: Tag hinzufügen
Keine Tags, Fügen Sie den ersten Tag hinzu!
Beschreibung
Zusammenfassung:This 'polemical' paper is concerned with 'testing' key elements of Elias's theory of 'civilising processes' in a non-positivistic sense. More particularly, Elias's undifferentiated concept of violence is broken down into ten categories, some of which are then used to shed light on war, genocide, crime, punishment and sport seen in long-term perspective. The work of a range of authors who are more or less critical of Elias is next considered and the conclusion reached that, contrary to a common opinion, far from being falsified by their arguments and evidence, Elias's work is vindicated in most major respects. It, thus, represents what he himself regarded as a breakthrough. Aquest article «polèmic» es dedica a «posar a prova» els elements centrals de la teoria dels «processos de civilització» d'Elias en un sentit no positivista. Més concretament, el seu concepte genèric de violència es divideix en deu categories, algunes de les quals ajuden a entendre millor la guerra, el genocidi, el crim, el càstig i l'esport des d'una perspectiva a llarg termini. La presa en consideració de l'obra per part d'una sèrie d'autors, poc o molt crítics amb Elias, permet d'arribar a la conclusió que, en contra d'allò que s'ha dit sovint, les argumentacions i les proves aportades no «falsen» en absolut l'obra d'Elias, sinó que en reivindiquen la validesa en la majoria dels seus aspectes centrals. Es constata, doncs, que les aportacions d'Elias en relació a la violència permet un «trencament epistemològic» amb el sentit comú en aquest àmbit.