Complexos d'inclusió : enantiodiferenciació, reconeixement molecular i efecte quelat. Ciclodextrines gegants. Estudis computacionals

Consultable des del TDX Títol obtingut de la portada digitalitzada Els nostres estudis es basen en càlculs de mecànica clàssica realitzats mitjançant el programa Macromodel i el programa AMBER. Les tècniques emprades són mecànica molecular, dinàmica molecular, pertorbacions d'energia lliure, anàlisi MM/PBSA i altres anàlisis estadístics. Aquestes metodologies s'han aplicat a l'estudi de les associacions supramoleculars, més concretament en el camp dels complexos d'inclusió. - S'ha estudiat l'equilibri conformacional del clorociclohexà en el clúster tiourea/clorociclohexà. la preferència de la conformació axial del clorociclohexà dins els canals prové del major compactament que s'obté amb aquesta conformació. - S'ha estudiat l'equilibri conformacional axial-equatorial, i les barreres energètiques, del ciclohexanol i del ciclohexà i la seva possible modificació per la formació de complexos d'inclusió amb la b-ciclodextrina. En els complexos d'inclusió, el ciclohexanol altera completament el seu equilibri degut a la formació preferent d'enllaços d'hidrogen en la conformació axial. - S'ha estudiat la capacitat d'enantiodiferenciació de la b-ciclodextrina per la formació de complexos d'inclusió amb la cizolirtina i el seu carbinol precursor. L'enantiodiferenciació prové de l'estructura mitjana dels complexos diastereoisomèrics; la S-cizolirtina es troba més inclosa que la R-cizolirtina i presenta una orientació preferent, així, en promig, suporten diferents entorns químics. En els complexos amb carbinol la diferència entre estructures és menor i per tant presenta menys enantiodiferenciació. - S'ha estudiat la diferència en l'energia de complexació d'una molècula amb una funció ester front una amb una funció amida en la complexació amb un dímer de b-ciclodextrina unit per un pont disulfur. La major estabilitat de la complexació de l'ester prové de la major solubilitat de l'amida (l'ester és menys soluble i té més tendència formar el complex) i d'una energia interna desfavorable en el complex de l'amida que es troba tensionat. - S'ha estudiat la complexació del bisadamantil-fosfat amb una o dues b-ciclodextrines i amb un dímer d'aquestes unides per un pont disulfur, per tal d'estudiar l'efecte quelat. L'entalpia de formació del complex quelat és més favorable que la complexació amb dues ciclodextrines degut a la pèrdua de solvatació i l'energia interna desfavorable del complex amb les dues ciclodextrines. - S'ha realitzat un estudi teòric de l'estructura i compor