Electroclinical features and cardiorespiratory dysfunction in generalized convulsive seizures

Les crisis convulsives generalitzades són el factor de risc més consistent en tots els estudis de casos i controls sobre la mort sobtada en epilèpsia. Els estudis animals han demostrat que les crisis convulsives generalitzades són capaces de provocar el col·lapse cardio-respiratori mitjançant la inducció de disfunció tronc-encefàlica en estructures crucials per l'homeòstasi cardio-respiratòria. A més a més, la semiologia observada durant les crisis convulsives generalitzades en humans és similar a la postura de decerebració i decorticació que presenten els pacients en coma, suggerint diferents graus d'afectació cortical i del tronc de l'encèfal. La hipòtesi d'aquest treball és que la semiologia tronc-encefàlica peri-ictal pot predir la severitat d'una crisi convulsiva generalitzada, basada en el grau de disfunció cardio-respiratòria i de la supressió electroencefalogràfica generalitzada post-ictal (SEGP). Per tal de validar aquesta hipòtesi, s'ha dut a terme una anàlisi prospectiva i multicèntrica sobre la disfunció cardio-respiratòria i la SEGP produïda per les crisis convulsives i la seva relació amb la semiologia tronc-encefàlica peri-ictal, en pacients admesos per video-monitorització EEG. Els resultats d'aquesta tesi doctoral mostren que la semiologia tronc-encefàlica peri-ictal és un marcador de severitat de les crisis convulsives generalitzades, definida per la SEGP i el grau de disfunció respiratòria, però no de les arrítmies cardíaques d'interès (arrítmia sinusal exagerada amb bradicàrdia, asístole, bradicàrdia, bloqueig auriculo-ventricular, taquicàrdia supraventricular, fibril·lació auricular, taquicàrdia ventricular no sostinguda i fibril·lació ventricular). Concretament, qualsevol tipus de semiologia tronc-encefàlica ictal (decerebració, decorticació o hemi-decerebració) durant les crisis convulsives generalitzades, augmenta el risc de SEGP i s'associa a un major grau de dessaturació. A més a més, la decerebració ictal, s'associa a una major duració de la SEGP. Pel que fa a la semiologia tronc-encefàlica post-ictal, aquesta s'associa a sis cops més risc d'apnea central post-convulsiva i a una major duració de la hipoxèmia i de la recuperació de la dessaturació després de les crisis convulsives generalitzades. Les arrítmies potencialment fatals, com l'asístole, la bradicàrdia, el bloqueig auriculo-ventricular, la taquicàrdia supraventricular, la fibril·lació auricular, la taquicàrdia ventricular no sostinguda i la fibril·lació ventricular són i