El discurso en X de los líderes de extrema derecha en España, Italia y Francia
El populisme és un fenomen àmpliament estudiat però del qual no existeix una definició homogènia en l'acadèmia. La proliferació d'aquests moviments en els últims anys, i la força dels seus lideratges, han tingut conseqüències en una àmplia varietat de democràcies occidentals a nivell mundi...
Gespeichert in:
1. Verfasser: | |
---|---|
Format: | Web Resource |
Sprache: | spa |
Schlagworte: | |
Online-Zugang: | Volltext bestellen |
Tags: |
Tag hinzufügen
Keine Tags, Fügen Sie den ersten Tag hinzu!
|
Zusammenfassung: | El populisme és un fenomen àmpliament estudiat però del qual no existeix una definició homogènia en l'acadèmia. La proliferació d'aquests moviments en els últims anys, i la força dels seus lideratges, han tingut conseqüències en una àmplia varietat de democràcies occidentals a nivell mundial. Amb un discurs populista polaritzador i carregat d'emocions, les formacions d'extrema dreta han obtingut un gran rèdit de la seva presència digital, marcant l'agenda política i mobilitzant als seus seguidors. No obstant això, no es podria entendre el nivell de popularitat que aquestes agrupacions han aconseguit sense la influència dels seus líders. Són ells els qui, mitjançant el discurs, construeixen els subjectes polítics que formen part de la seva idea de poble i d'anti-poble. A més, és important esmentar que, en l'era digital, les converses i temes que es plantegen en les xarxes socials tenen un pes significatiu en la vida política. A Europa, els lideratges de Marine Le Pen, Matteo Salvini, Santiago Abascal i, sobretot, Giorgia Meloni, són l'exemple de la capacitat que mostra l'estratègia comunicativa populista per a ser guanyadora. És per aquesta raó, donats els seus bons resultats a nivell nacional i europeu, que són els líders analitzats en aquesta recerca. No obstant això, s'ha de tenir en compte que els recents resultats de Gert Wilders a Holanda o André Ventura a Portugal, consoliden la idea que estem en un moment populista liderat per l'extrema dreta. Així doncs, l'objectiu principal de la present recerca és comparar, des d'una perspectiva crítica, els discursos emesos en X pels líders polítics més rellevants de l'extrema dreta d'Espanya, França i Itàlia durant les dues últimes campanyes electorals de primer rang corresponents a cada país. Per a això, es van realitzar diferents nivells d'anàlisis. En primer lloc, es va efectuar una anàlisi de contingut dels comptes personals dels líders en X mitjançant el qual es van extreure les principals temàtiques, estratègies per a captar el vot i elements del discurs populista corresponents a cada campanya. Una vegada efectuada aquesta primera fase de la recerca, es va realitzar una anàlisi de tipus pragmàtic dels tuits més rellevants dins de les temàtiques vertebradores de les estratègies comunicatives en X d'aquests líders. Des de la perspectiva que aporta l'Anàlisi Crítica del Discurs, l'estudi es va materialitzar mitjançant l'extracció pressuposicions, implicacions i implicaturas presents en el text de les publica |
---|