Neumonía por virus influenza a en pacientes ingresados en UCI

L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral és descriure les característiques clíniques i el pronòstic de la infecció per Influenza A(H1N1) pdm09 en pacients crítics. En aquesta tesi s'han realitzat quatre estudis ben diferenciats. Aquests estudis observacionals prospectius multicèntrics de cohorts s'han basat en les dades del registre GETGAG/SEMICYUC (2009-2018) recollides per 148 UCIs espanyoles. En un primer estudi es descriuen les diferències clíniques entre la infecció per Influenza A(H1N1)pdm09 i Influenza A(H3N2) en el pacient crític. Les nostres dades suggereixen que aquests dos subtipus d'Influenza A tenen una presentació clínica diferent. La Influenza A(H1N1)pdm09 afecta a pacients més joves, amb menys comorbiditats i ocasiona una insuficiència respiratòria aguda més greu. La Influenza A(H3N2) es presenta amb més freqüència en ancians, amb coinfecció bacteriana i amb més malalties cròniques. En un segon estudi es descriu la incidència, característiques clíniques i pronòstic de la coinfecció bacteriana per S. pneumoniae, així com el valor de la procalcitonina en la predicció de la coinfecció. En el nostre estudi, no va haver-hi associació estadísticament significativa entre la coinfecció bacteriana i la mortalitat en UCI. Els valors de procalcitonina per sota de 0,20 ng/ml tenen un alt valor predictiu negatiu (90,1%) i representen un biomarcador útil per descartar la coinfecció bacteriana. El tercer estudi descriu les característiques clíniques i demogràfiques dels pacients amb aïllament d'Aspergillus en pneumònia viral primària greu per Influenza A(H1N1)pdm09 que requereixen ventilació mecànica invasiva. La mortalitat dels pacients amb aïllament d'Aspergillus va ser molt elevada (65,2%) i representa un factor independent associat a la mortalitat intrahospitalària. Al març de 2020, en l'etapa final del desenvolupament d'aquesta tesi, es va observar una reducció significativa en el nombre de casos de Influenza i altres infeccions respiratòries com a conseqüència de la pandèmia de SARS-CoV-2. Tant la Influenza A(H1N1)pdm09 com el SARS-CoV-2 presenten la capacitat de lesionar el parènquima pulmonar desenvolupant Síndrome de Distrès Respiratori Agut per pneumònia viral primària. En el nostre estudi observem que les característiques clíniques i el pronòstic d'aquests dos agents etiològics difereixen significativament en el pacient amb pneumònia viral greu que ingressa a UCI. La mortalitat va ser significativament major entre els pacients COVID-19 desp