Estudio sobre la infección por Neisseria gonorrhoeae en España : sensibilidad antibiótica y dinámica poblacional

La infecció gonocòccica és la segona infecció de transmissió sexual d'etiologia bacteriana més prevalent a nivell mundial, representant un problema important per a la salut pública. En els últims anys, la resistència als antimicrobians en el gonococ ha augmentat ràpidament i ha reduït les opcions terapèutiques. De fet, la primera soca de N. gonorrhoeae amb resistència a ceftriaxona i alt nivell de resistència a azitromicina (HL-AziR) es va descriure al Regne Unit el 2018. D'altra banda, la vigilància genòmica mitjançant seqüenciació del genoma complet, juntament amb dades epidemiològiques i de resistència als antimicrobians, és essencial per caracteritzar els llinatges circulants de N. gonorrhoeae i la seva associació amb grups de població (definits per factors demogràfics i epidemiològics). No obstant això, hi ha escassa informació sobre la sensibilitat antimicrobiana i la dinàmica poblacional de N. gonorrhoeae al territori espanyol. Aquesta tesi proporciona nous coneixements sobre la sensibilitat antimicrobiana i l'epidemiologia molecular de N. gonorrhoeae tant a Barcelona com a nivell estatal. Els estudis sobre sensibilitat antimicrobiana (anys 2013-2017 a Barcelona i anys 2018-2019 estudi multicèntric) mostren que la sensibilitat de N. gonorrhoeae a cefalosporines de tercera generació, darrera opció terapèutica empírica per al tractament d'aquesta infecció, es manté alta i estable al llarg dels anys. Contràriament, la taxa de resistència a azitromicina a Barcelona va augmentar durant el període d'estudi, detectant-se els primers aïllats amb HL-AziR entre el 2016 i el 2018, sent, a més, els primers casos descrits a Espanya. La taxa global de resistència a azitromicina a Espanya va ser del 12,1% i es van observar diferències significatives entre regions. En aquest sentit, es va observar una alta taxa de resistència a les quinolones, sent més de la meitat dels aïllats resistents a aquesta família d'antimicrobians. D'altra banda, gràcies a la seqüenciació de genoma complet de les soques de l'estudi multicèntric, es conclou que la població de N. gonorrhoeae a Espanya és força heterogènia. No obstant això, es van observar dues subpoblacions independents presentant cadascuna un perfil de resistència i una localització geogràfica determinats, cosa que suggereix xarxes de transmissió de gonococ en àrees concretes del territori espanyol. La infección gonocócica es la segunda infección de transmisión sexual de etiología bacteriana más prevalente a nivel mundial,