La arquitectura y el urbanismo del asentamiento argárico de La Almoloya (Pliego, Murcia) : conceptos, materiales y técnicas

La Almoloya (Pliego, Múrcia) és un jaciment ocupat des dels orígens fins al final de la societat de El Argar, entre c. 2200/2100 i 1550 cal ANE. Es troba sobre un turó de cim pla de c. 3.000 m² d'extensió, i és un dels assentaments argàrics més extensament excavats i estudiats gràcies a la labor del grup de recerca en Arqueoecologia Social Mediterrània (ASOME - UAB) des de 2013. L'entitat dels vestigis arqueològics de tota mena, culminada per la troballa d'una sepultura «principesca» sota un edifici excepcional assimilable a un «palau», revela que La Almoloya va ser un centre de gran rellevància en la societat argàrica. L'extens registre de La Almoloya ofereix una oportunitat única per a avançar en el coneixement de dos aspectes poc estudiats de l'arqueologia argàrica: l'arquitectura i l'urbanisme. Aquest treball parteix de la documentació exhaustiva de 314 estructures muràries i 4134 fragments de morter (sovint amb empremtes reveladores de sistemes de revestiment i subjecció), a més de l'anàlisi de mostres petrogràfiques, antracològiques i sedimentològiques. Sense perdre de vista els enfocaments diacrònic i comparatiu, el protagonisme correspon a la trama edilícia de la tercera fase d'ocupació (1750-1550 cal ANE), configurada per 60 recintes distribuïts en nou complexos habitacionals. La recerca s'ha centrat en conèixer les estratègies de proveïment de matèries primeres, les tècniques emprades en la construcció de murs, pilars, sostrades i estructures internes, la planificació i seqüència constructiva de la trama urbana de nova planta c. 1750 cal ANE, a més de la relació entre forma i funcionalitat dels recintes i el seu grau d'accessibilitat i segregació. Els resultats més destacats tenen a veure amb tots els estadis del procés de producció arquitectònic. Pel que fa el subministrament i selecció de les matèries primeres, s'han identificat pràctiques d'extracció de blocs en les mateixes pedreres, les tècniques d'elaboració de morters, i també els criteris per a la selecció de clasts constructius des del punt de vista geològic i morfomètric i des d'una perspectiva diacrònica. En l'estudi del procés edilici, s'ha proposat per primera vegada una tipologia d'estructures muràries argàriques, s'ha documentat una de les tècniques de construcció menys conegudes (bahareque), i, més enllà d'això, s'ha aconseguit la reconstrucció detallada del procés constructiu de diversos edificis. Una altra novetat destacada és el probable ús de mesures «canòniques» en la planifi