La mujer no heteronormativa en la narrativa del Caribe hispano : cuerpos queer y deseos otros en obras de Ena Lucía Portela, Rita Indiana y Yolanda Arroyo

Aquesta investigació té com a centre l'anàlisi de la representació de les veus i cossos marginats en obres de tres narradores hispà caribenyes nascudes als setanta: Yolanda Arroyo Pizarro (Puerto Rico, 1970), Ena Lucía Portela (Cuba 1972), i Rita Indiana (República Dominicana, 1977). Guia aquesta lectura la idea que les autores a les seves obres desafien les normatives patriarcals sobre les sexualitats i identitats de les dones. Les tres autores comparteixen donar cabuda a les seves obres literàries a la representació de les sexualitats dissidents de les dones. De fet, la crítica ha coincidit a reconèixer-les com a autores que aborden en la ficció les violències socials vinculades al gènere 'com la misogínia, homofòbia, transfòbia', així com les vinculades a la situació de raça 'racisme i xenofòbia', especialment als casos de Rita Indiana i Yolanda Arroyo Pizarro. L'elecció de les obres, objectes d'estudi d'aquesta anàlisi, s'ha basat en la presència de la representació de personatges de dones i de sexualitats no heteronormatives, contemplant dues novel·les de cada autora, i també, en el cas d'Arroyo, alguns relats. Específicament, les obres són: les novel·les La sombra del caminante (2001) i Cien botellas en una pared (2002) de Portela; Caparazones (2010) i Violeta (2013) d'Arroyo Pizarro, juntament amb diversos dels seus contes de la compilació Transmutadxs (2016); i les novel·les de Rita Indiana Nombres y animales (2013) i La mucama de Omicunlé (2015). La investigació té com a objectiu analitzar en les obres narratives ficcionals esmentades, la representació de la dona no heteronormativa, i amb això del col·lectiu LGTBQ+; les relacions de poder, des d'una perspectiva interseccional, contemplant com operen les marques d'opressió de gènere, raça, classe, etc., cosa que implica atendre també els cossos racialitzats o en precarització socioeconòmica; i també, les pràctiques sexuals no normatives. D'aquesta manera, busco adonar de les maneres com les autores il·lustren aquests cossos mitjançant la construcció dels personatges, i així observar com les seves escriptures es posicionen davant les estructures hegemòniques socials. Plantejo que, en representar dones i sexualitats no-normatives (ja sigui mitjançant personatges de dones les orientacions del desig sexual dels quals no són exclusivament heterosexuals o que defensen la seva pròpia agència sexual), les tres autores evidencien la capacitat d'existir fora del paper secundari creat per a elles pel patriarc