The role of lateral extra-articular tenodesis in revision anterior cruciate ligament reconstruction

Introducció: Aquesta tesi explora la pregunta crucial de si la combinació de la tenodesi extraarticular lateral modificada de Lemaire (LET, per les sigles en anglès) pot oferir resultats favorables i mínimes complicacions en la reconstrucció de lligament encreuat anterior (ACLR, per les sigles en anglès). S'investiguen dues poblacions diferents. Primer s'analitza la influència de LET i els al·loempelts en una població general, centrada a millorar l'estabilitat rotacional. En segon lloc, s'avalua la possibilitat d'un retorn al'esport en atletes joves després del procediment amb autoempelts i LET. Aquests estudis fan servir un disseny prospectiu, amb períodes de seguiment d'un i dos anys, respectivament. Justificació científica: L'ACLR de revisió pot ser desafiant a causa de la inestabilitat crònica i les lesions condrals i meniscals associades. La incorporació de LET podria afegir riscos addicionals sense avantatges substancials. Per tant, avaluar els resultats és crucial per avançar a la pràctica clínica i millorar la qualitat de vida dels pacients. Hipòtesi i objectius: La hipòtesi suggereix que combinar LET amb ACLR de revisió usant al·loempelts o autoempelts pot aconseguir resultats funcionals favorables amb mínimes complicacions. Els objectius inclouen avaluar escales funcionals, comprovar l'estabilitat del genoll, examinar les taxes de complicacions i determinar la capacitat dels pacients per tornar a l'esport després del procediment. Disseny de lestudi Intervenció: Observacional Temps: Prospectiu Comparació: No comparatiu Laboratori: No implica experimentació de laboratori amb animals o cadàvers. Registre d'estudi internacional: No registrat en un registre d'estudi internacional. Càlcul de mostra: n = 36(46) i n = 19(19), respectivament Unicèntric/Multicèntric: Unicèntric (HUVH i Clínica Corachan, respectivament) Resultats: En resum, els resultats dels dos articles assenyalen que l'ACLR de revisió complementada amb LET condueix a millores notables als resultats funcionals. De manera específica, es van apreciar millores importants en les puntuacions de les escales IKDC, Lysholm i SF-12, tant en els casos que van emprar al·loempelts com en els que es van utilitzar autoempelts. Les proves d'estabilitat (Lachman i pivot shift) també van demostrar resultats superiors i van suggerir una millora en l'estabilitat rotacional de l'articulació del genoll amb LET. Tot i això, l'ACLR de revisió amb LET no està exempta de desafiaments i limitacions. En particular,