Productive Factors (Mis)Allocation across regions and cities

Aquesta tesi doctoral investiga la distribució espacial de factors productius i proporciona proves originals sobre el rol que tenen les friccions espacials per a aquesta distribució i el seu grau d'eficiència. Motivada per la naturalesa externa dels efectes d'aglomeració, la tesi aborda aquest tema general i analitza tres qüestions de recerca en tants capítols. El capítol 1 investiga el rol que diferents formes de proximitat tenen en l'accés al capital de risc (VC) per part de les empreses innovadores joves. Mitjançant la combinació de VC amb la literatura de geografia econòmica, sosté que, mentre que les proximitats tangibles (espacials) són rellevants per a acords d'èxit de VC amb empreses innovadores joves, també importen altres tipus de proximitat intangible, i això podria explicar l'absència de coincidència en la localització entre elles. Utilitzant la població d'empreses innovadores italianes i analitzant les inversions de VC en elles, el capítol proporciona evidència de proximitats tangibles per explicar els acords d'èxit, però més en termes funcionals que geogràfics. També és rellevant la proximitat industrial, que fa que la proximitat funcional sigui menys determinant per els acords. La correlació més gran apareix en relació amb un tipus de proximitat relacional, deguda a la proximitat entre socis en termes organitzatius i socials. Aquest resultat implica que les xarxes professionals i d'inversió poden ser aprofitades per les empreses fora de les ciutats principals per millorar el seu accés al VC. El capítol 2 explora els efectes de l'adopció del treball a distància en la grandària i competitivitat de les ciutats dels Estats Units. Contribuint al debat generat per la pandèmia de la Covid-19, primerament prediu aquests efectes mitjançant un model econòmic espacial quantitatiu (QSE) amb costos d'enviament i desplaçament en avaluar els canvis contrafactuals en la distribució de la població entre les ciutats dels Estats Units tenint en compte els canvis en els costos de desplaçament que sorgirien de l'adopció potencial del treball a distància. Els resultats mostren que, si s'adoptés el treball a distància al seu potencial màxim, segons la proporció d'ocupació de cada ciutat en ocupacions realitzables a distància, les àrees metropolitanes més grans creixerien en grandària i productivitat, en detriment de la majoria de les ciutats més petites i de mida mitjana. Aquest resultat es relaciona amb els avantatges inicials de consum i productivitat, amb les f