Biomarcadores de salud cerebral medidos con estimulación magnética transcraneal combinada con electroencefalografía y electromiografía

El manteniment de la salut cerebral és cada vegada més important en la població espanyola, on l'esperança de vida augmenta. Al llarg del temps, l'escorça cerebral experimenta canvis, per la qual cosa, trobar i caracteritzar potencials biomarcadors podria ajudar en la preservació de la salut cerebral. Entre ells, l'excitabilitat cortical és molt rellevant per al funcionament cerebral i la cognició, i tant l'excitabilitat en M1 com la de l'escorça prefrontal s'han relacionat amb les funcions cognitives en població clínica. No obstant això, és necessari aprofundir en persones adultes cognitivament sanes. L'objectiu principal va ser caracteritzar nous marcadors de salut cerebral mitjançant l'aplicació d'EMT en l'escorça prefrontal i motora, i millorar la comprensió sobre els mecanismes de cognició en la població adulta sana. En el primer estudi plantejat es va voler explorar si existia una relació entre l'equilibri excitatori i inhibitori en l'escorça motora primària (mesurat amb l'UM i el LICI) i les funcions cognitives (atenció, memòria episòdica, memòria de treball i raonament). Amb aquesta finalitat, es va utilitzar una mostra de 97 adults cognitivament sans i de mitjana edat (entre 41 i 65 anys). Es va demostrar que, en aplicar un protocol de polsos aparellats EMT sobre l'escorça motora esquerra, la inhibició intracortical estava positivament associada amb la memòria de treball. Així mateix, quan es va segmentar la mostra per gènere, en el grup d'homes es va obtenir una relació amb la memòria de treball, el raonament i la cognició global. Totes les anàlisis es van realitzar mitjançant regressions múltiples multivariades, i en aquells models on els resultats van ser significatius, es van executar regressions múltiples linears per a valorar la direcció de la predicció. En cada model es va incloure la funció cognitiva com a variable dependent, i LICI, UM, amplitud MEP, edat, gènere i educació com regresors. En el segon estudi es va voler relacionar l'excitabilitat de la regió prefrontal, després d'aplicar EMT sobre la mateixa (mesurat amb LMFP i GMFP), i les funcions cognitives esmentades anteriorment. Secundàriament, es va valorar si aquesta possible relació era independent al dany axonal (mesurat mitjançant NfL en plasma). Per a això, es va emprar una mostra de 52 persones cognitivament sanes i de mitjana edat. Es va obtenir evidència de què existia una relació positiva entre l'excitabilitat local en l'escorça prefrontal (mesurada després de l'estimulació)