Efectos agudos asociados al consumo de metilona

La metilona (3,4-metilenedioximetcatinona), també anomenada "MDMC", "bk-MDMA" o "M1", és una catinona sintètica popularitzada inicialment com una alternativa legal de les drogues clàssiques. Els consumidors comparen els seus efectes farmacològics amb els de la 3,4-metilenedioximetanfetamina (èxtasi o MDMA), amb la qual comparteix estructures químiques similars. No obstant, la informació disponible sobre la seva farmacologia humana és molt limitada i prové principalment dels reports de consumidors o d'informes clínics de casos d'intoxicacions. Fins a la data de redacció d'aquesta tesi, no hi ha dades experimentals publicades sobre la farmacocinètica i els efectes farmacològics associats al consum oral de metilona en humans. Mètodes Es va dissenyar un assaig clínic de Fase I, aleatoritzat, doble cec, creuat i controlat amb placebo i amb MDMA com a comparador actiu. Als estudis es van incloure voluntaris sans amb experiència prèvia en el consum de psicoestimulants. Inicialment, es va fer un estudi pilot amb un escalat de dosi de 50 a 200 mg que permetés definir el disseny de l'estudi definitiu. L'estudi pilot va incloure 12 participants masculins que van rebre dosis de 50 (n= 3), 100 (n= 6), 150 (n= 5) i 200 mg (n= 7) de metilona en comparació amb placebo (n= 12) i MDMA (n= 3). Posteriorment, es va realitzar l'estudi definitiu en què van participar 17 subjectes (3 dones, 14 homes) que van rebre la dosi seleccionada de 200 mg de metilona en comparació de 100 mg de MDMA i placebo. En tots dos estudis es van recollir mostres de sang, saliva, suor i orina per a l'anàlisi de les concentracions de metilona, MDMA i els seus metabòlits. Addicionalment, es van avaluar els efectes farmacològics de la metilona incloent els efectes fisiològics, efectes subjectius recollits a través de diverses escales i qüestionaris, i el rendiment psicomotor. Resultats Al compendi d'articles de la present tesi s'inclouen les publicacions amb els resultats de l'estudi pilot (50 a 200 mg de metilona i 100 mg de MDMA) sobre les concentracions plasmàtiques de metilona, MDMA i els seus metabòlits i els resultats de l'estudi definitiu (200 mg de metilona, 100 mg de MDMA i placebo) sobre els efectes farmacològics. Després de l'escalat de dosi de 50 a 200 mg, les concentracions plasmàtiques de metilona van incrementar proporcionalment a la dosi suggerint un comportament lineal entre aquestes dosis. La metilona va assolir concentracions màximes entre les 1,5 i 2 h, mostrant una semivida d'elimin