Caracterización y seguimiento de la población en prevención secundaria por accidente cerebro vascular en contexto de fibrilación auricular, asignados a terapia con : anticoagulantes directos, antiagregación plaquetaria o no tratamiento específico, en la zona del Vallés Occidental

Antecedents: La fibril·lació auricular (FA) és l'arítmia més prevalent globalment i la seva incidència augmenta ràpidament. Una de les complicacions més temudes de la FA i altres taquicàrdies auriculars (Flutter Auricular) són les complicacions cardioembòliques, principalment ACVisquèmic. Els a...

Ausführliche Beschreibung

Gespeichert in:
Bibliographische Detailangaben
1. Verfasser: Diaz Nuila Alcazar , Mario
Format: Web Resource
Sprache:spa
Schlagworte:
Online-Zugang:Volltext bestellen
Tags: Tag hinzufügen
Keine Tags, Fügen Sie den ersten Tag hinzu!
Beschreibung
Zusammenfassung:Antecedents: La fibril·lació auricular (FA) és l'arítmia més prevalent globalment i la seva incidència augmenta ràpidament. Una de les complicacions més temudes de la FA i altres taquicàrdies auriculars (Flutter Auricular) són les complicacions cardioembòliques, principalment ACVisquèmic. Els antagonistes de la vitamina K (AVK) han estat utilitzats per prevenir l'ACV cardioembòlic. Tot i això, aquests medicaments comporten un risc de complicacions hemorràgiques, particularment en pacients fràgils, i s'han de controlar acuradament. En conseqüència, els AVK s'han considerat inadequats per a molts pacients, especialment per a aquells amb una alta càrrega de comorbiditats o antecedents d'hemorràgia més gran. Objectius: Aquest treball se centra en les estratègies terapèutiques utilitzades en el grup de pacients adults amb FA i un ACV cardioembòlic previ considerats no aptes per a AVK com a estratègia de prevenció secundària d' ACV isquèmic. Mètodes: És un estudi unicèntric, observacional, retrospectiu i prospectiu realitzat a l'Hospital Universitari Parc Taulí de Sabadell. Es van incloure tots els pacients amb ACV isquèmic cardioembòlic associat a FA/Flutter auricular ingressats a l'hospital entre gener de 2006 i juny del 2016, que no fossin candidats a AVK. Resultats: Aquest treball va incloure 403 pacients, 63,3% dones amb una mitjana d'edat de 82 (Q1: 77.5, Q3: 89.0). Els índexs de fragilitat i comorbiditat van ser alts en aquesta població (mitjana NIHSS inicial de 12.0 (Q1:6.0, Q3: 19.0), Barthel inicial 50.0 (Q1: 30.0, Q3: 75.0) i puntuació de Charlson 6.0 (Q1: 4.0, Q3: 19.0) : 7.0)). De total, 124 (30,8%) van morir durant l'ingrés per l'ACV índex. Mitjana de 35.8 mesos de seguiment, la mortalitat global va ser del 78.2% (n=315) i el 45,9% (n=185) va morir per causes cardiovasculars. Es van presentar 67 AIT/ACV isquèmics recurrents i 47 episodis hemorràgics. Als supervivents a l'ACV índex, es van adoptar les següents teràpies de prevenció secundària a l'alta: 127 (31%) van rebre antiagregants plaquetaris, 18 (4.5%) no tractament i 134 (33.2%) van rebre ACOD. Globalment, 145 pacients (35,9%) no estaven anticoagulats a l'alta malgrat l'esdeveniment cardioembòlic previ. La decisió de no iniciar anticoagulació va ser presa per l'equip mèdic tractant en la majoria dels casos (89.1%), i entre les motivacions per adoptar aquesta estratègia es trobaven la consideració que els riscos superaven els beneficis, la preocupació per possibles caigudes, una hemorràgia maj