La clínica o la llar? El debat de la inseminació artificial casolana

Aquest treball pretén ésser una anàlisi detallada del debat existent al voltant de la inseminació artificial casolana (IAC), tècnica consistent en intentar l'embaràs de forma diferent a la relació sexual i fora d'una clínica autoritzada, i que no està reconeguda per la legislació espanyola. Aquest fet fa que hi hagi sectors (especialment clíniques de fertilitat) que n'addueixen la il·legalitat, mentre que d'altres argumenten que es tracta d'una acció privada i vàlida al marge de la mercantilització de les clíniques i que una prohibició expressa suposaria una intromissió. Sigui com sigui, la IAC és una realitat no gaire amagada i que presenta, a banda de la seva legalitat, diversos sub-debats, com ara la qüestió de l'anonimat de les donacions de gàmetes, l'altruisme versus l'onerositat, l'existència d'un hipotètic dret a la procreació, l'elecció del donant, la discriminació envers les parelles del mateix sexe o el mercantilisme de les clíniques. Tots aquests assumptes són tractats al treball, amb el qual es fa patent que aquest debat s'assimila més a un laberint de caire jurídic i ètic, d'interpretacions subjectives, llacunes i reivindicacions, que no pas a una qüestió de blancs i negres. Este trabajo pretende ser un análisis detallado del debate existente en torno a la inseminación artificial casera (IAC), técnica consistente en intentar el embarazo de forma diferente a la relación sexual y fuera de una clínica autorizada, y que no está reconocida por la legislación española. Este hecho hace que haya sectores (especialmente clínicas de fertilidad) que aducen su ilegalidad, mientras que otros argumentan que se trata de una acción privada y válida al margen de la mercantilización de las clínicas y que una prohibición expresa supondría una intromisión. Sea como fuere, la IAC es una realidad no muy escondida y que presenta, aparte de su legalidad, varios subdebates, como la cuestión del anonimato de las donaciones de gametos, el altruismo versus la onerosidad, la existencia de un hipotético derecho a la procreación, la elección del donante, la discriminación hacia las parejas del mismo sexo o el mercantilismo de las clínicas. Todos estos asuntos son tratados en el trabajo, con el que se hace patente que este debate se asimila más a un laberinto de cariz jurídico y ético, de interpretaciones subjetivas, lagunas y reivindicaciones, que a una cuestión de blancos y negros. This paper intends to be a detailed analysis of the existing debate around home artificial i