Gobernanza de la comunicación pública en escenarios de conflicto

El model de Peacebuilding és el més utilitzat per les missions de pau a nivell internacional, a les més diverses zones de conflicte armat al llarg del món; no obstant això, estadístiques de monitorització de processos de pau evidencien debilitat del model per a la transformació del conflicte a llarg termini, sent persistents altes probabilitats de reincidència de la violència armada, sobretot en aquelles societats on s'han presentat conflictes armats interns, les lògiques de les quals desenvolupament els diferencien dels conflictes armats internacionals. Els eixos clarament identificables del model són la desmobilització i reinserció dels combatents de grups irregulars, la justícia transicional i els mecanismes de reparació a les víctimes, i les estratègies de statebuilding i enfortiment de la democràcia, però és possible identificar com a manca del model la manca d'estratègies gruixudes i accions enfocades a l'àmbit de la comunicació-cultura, àmbits on precisament s'allotgen les inèrcies i lògiques de llarg termini d'una societat. Tenint en compte la carència detectada, i entenent que els conflictes armats interns alteren i pertorben les estructures bàsiques d'una societat (a diferència de les guerres internacionals es desenvolupen no en escenaris concentrats de guerra o fronts de batalla, sinó al mateix si de les societats), aquesta investigació s'ha plantejat entendre la manera com els fluxos de la comunicació pública són modificats pel conflicte, és a dir establir la correlació entre conflicte intern armat i comunicació pública, per consolidar un nucli d'orientacions de governança de la comunicació pública que complementin el model internacional de peacebuilding i la implementació del qual, en societats que transiten processos de pau, contribueixin a la transformació del conflicte, la reconciliació social i brindar garanties de no repetició de la violència armada en la lògica de la construcció de pau de llarg termini. La investigació se sustenta en la comparació de tres casos emblemàtics de societats que han patit conflictes interns armats, com ara Irlanda, Sud-àfrica i Colòmbia, dels quals s'examinen les dimensions més importants de la comunicació pública, a la llum d'un model analític desenvolupat sobre les conclusions de diverses investigacions empíriques que al llarg de les darreres dècades ja han descrit i evidenciat elements de la correlació entre comunicació i conflicte/ pau a diversos països. La investigació aconsegueix establir una correlació