Competencias específicas del psicomotricista adquiridas por profesionales especializados y su aporte a la calidad de la educación chilena

La infància de Xile evidencia dificultats en el seu desenvolupament a partir de la desigualtat i iniquitat en què es troben les nenes i els nens des del seu naixement. Davant d'aquesta situació, s'han creat normatives que busquen equiparar des d'edats primerenques les oportunitats que permetran un benestar més gran en la infància, les seves famílies i l'entorn. La psicomotricitat i psicomotricistes apareixen com a innovació pedagògica, però no existeix com a professió de pregrau al llistat oficial de professionals. Sorgeix el dubte de fins a quin punt la psicomotricitat pot ser garant dels drets infantils, amb la seva aportació a la qualitat de l'educació i la innovació pedagògica, contextualitzada en la nova Llei General d'Educació (Llei 20.370) de Xile i Bases Curriculars Educació parvulària. Per això es planteja com a objectiu general de recerca: determinar el rol de la psicomotricitat i el psicomotricista en el desenvolupament infantil i la seva aportació a la qualitat de l'educació assenyalades a les noves polítiques educatives de primera infància de Xile. S'utilitza una metodologia qualitativa amb aportacions quantitatives. Com a instruments de recerca es fa una anàlisi de contingut a partir de lleis relacionades amb la infància, entrevistes semiestructurades a especialistes en psicomotricitat i professionals de l'estat xilè i un qüestionari a professionals amb especialització que treballin a Xile. Per a l'anàlisi de dades es van utilitzar els programaris ATLAS.ti (versió 9.1.3) per a l'estudi qualitatiu i el PSPP (versió GNU pspp 1.4.1) per a la indagació quantitativa. S'analitzen sis normatives escollides, 10 entrevistes i 207 qüestionaris contestats. Per a aquesta anàlisi es van codificar i categoritzar les dades creant un mapa conceptual amb 5 dimensions, 13 variables i 24 indicadors. Els resultats mostren que hi ha orientacions tècniques de psicomotricitat, on s'esmenta la figura del psicomotricista, s'insinuen 19 competències específiques i que pot col·laborar amb la disminució de la desigualtat al país. A més, apareix que han realitzat formacions 7 institucions, però actualment n'hi ha només 3 actives. Que s'ha especialitzat 1.289 professionals en 20 anys que han instal·lat projectes com a psicomotricistes en institucions educatives, de salut i socials-comunitàries. La discussió de dades s'organitza en troballes, aportacions a la psicomotricitat i contradiccions. Com troballes apareix un document nou de psicomotricitat, malgrat això no hi ha e