Fishing among plastics : Micro-litter ingestion in demersal and pelagic fish species from the NW Mediterranean Sea and its potential impact on health condition

Aquesta tesi analitza la ingestió de microdeixalles / ítems d'origen antròpic (AIs), (microlpàstics i fibres d'origen antròpic (AFs)) de diversa composició (sintètiques i de cel·lulosa) en espècies de peixos d'interès comercial de diferents hàbitats com el roger (Mullus barbatus), una espècie demersal i el seitó (Engraulis encrasicolus), una espècie pelàgica a diferents localitats del litoral català (Blanes, Barcelona y Tarragona). La ingestió de microdeixalles es produeix al seu medi natural en ambdues espècies, tant actualment (en 2018 y 2019, per a rogers y seitons, respectivament) així como fa 12 anys (de mostres obtingudes durant el 2007). Els AIs s'han trobat en el 50% dels digestius analitzats en ambdues espècies, amb valors mitjans generals de 1.48 AIs/ind (SD=1.98) en rogers i 1.07 AIs/ind (SD=1.50) en seitons. Aquests valors representen un increment del 46% (rogers) i un 30% (seitons) en el percentatge de peixos que ingereixen AIs quan es comparen els individus de Barcelona del últims anys amb els obtinguts durant el 2007. Els AIs trobats als digestius dels peixos es van identificar mitjançant inspecció visual i es van classificar morfològicament. Després de la selecció segons les seves característiques morfològiques, es va realitzar la identificació de la seva composició mitjançant tècniques espectroscòpiques (µ-RAMAN, FTIR y µ-FTIR). En ambdues espècies, les fibres (AFs) foren les més abundants, especialment en els rogers en els que les fibres representen el 95 %. En aquesta espècie, les fibres estaven composades principalment per cel·lulosa (67%) i tereftalat de polietilè (31%), amb una longitud mitjana de 2.50 mm (SD = 2.24). Les AFs de seitons (54 % del total d'ítems trobats) també estaven composades per cel·lulosa (42.97 %) i plàstic (10.9 %), però a més es trobaren partícules (46 %) composades per fragments y films sintètics (polietilè, polipropilè y poliamida). Tanmateix, els nostres resultats revelen diferències geogràfiques al llarg de l'àrea d'estudi amb nivells més alts d'ingesta d'AIs en peixos obtinguts a prop de l'àrea de Barcelona en ambdues espècies. Finalment, se han analitzat els potencials efectes negatius de l'exposició a aquests contaminants avaluant l'estat general de salut dels peixos a través de diferents indicadors, des de els més específics, com bio-marcadors enzimàtics o alteracions histològiques, fins als més generals, como els índexs de condició o infestació parasitaria. Malgrat s'han trobat algunes alteracions histo