Comparació del Kyrie de la Missa BWV 232 de Johann Sebastian Bach i el de la Missa HarWV 32de Gottlob Harrer en el context en què es van generar : dos models de música d'església en el canvi d'època
El present estudi aporta les analogies i diferències dels kyrie de Bach i de Harrer dins del context de les misses respectives BWV 232 i HarWV 32. S'assenyala el canvi estilístic que s'evidencia entre ambdós kyrie i ambdues misses, el pas del darrer Barroc a l'estil galant. També, s...
Gespeichert in:
1. Verfasser: | |
---|---|
Format: | Artikel |
Sprache: | cat |
Schlagworte: | |
Online-Zugang: | Volltext bestellen |
Tags: |
Tag hinzufügen
Keine Tags, Fügen Sie den ersten Tag hinzu!
|
Zusammenfassung: | El present estudi aporta les analogies i diferències dels kyrie de Bach i de Harrer dins del context de les misses respectives BWV 232 i HarWV 32. S'assenyala el canvi estilístic que s'evidencia entre ambdós kyrie i ambdues misses, el pas del darrer Barroc a l'estil galant. També, s'apunten aspectes referents a la diferència de tractaments i consideracions teològiques. Es posa en relleu el canvi cultural a les primeres dècades del segle xviii a Leipzig i a Dresden. Es palesa la penetració de l'stilus theatralis dins de l'àmbit de la música d'església, sobretot en Harrer. Es contrasta la retòrica usada per Bach, respecte a la dialèctica que emana de l'obra analitzada de Harrer. I, finalment, es ratifica que els nous aires estètics de l'estil galant eren més emprats per Harrer que no pas per Bach, tot i que aquest també assumí el nou estil tot procurant-ne una singular elaboració dins la missa i en especial en els kyrie.
This study discusses the analogies and differences of Bach's and Harrer's Kyries, respectively, within the context of their BWV 232 and HarWV 32 Masses: the transition from the Late Baroque to the Galant Style. It also points out aspects of the difference in treatment and theological considerations, highlighting the cultural change in the early decades of the 18th century in Leipzig and Dresden. The penetration of the stilus theatralis into the realm of church music is found to be evident, especially in Harrer. The rhetoric used by Bach, for its part, contrasts with the dialectic that emanates from Harrer's analyzed work. Lastly, it is confirmed that the new aesthetic airs of the Galant Style were used more by Harrer than by Bach, although the latter also took up the new style, achieving a unique elaboration in the Mass and especially in the Kyries. |
---|