Caballeros de frontera en la península Ibérica del siglo XII : Munio Alfonso de Toledo y Sancho Jiménez de Ávila
En la península Ibérica de las décadas centrales del siglo XII hubo caballeros comandantes que hicieron de la guerra de razias, saqueos y destrucciones un modo de vida para ellos y los guerreros que lideraban. Actuando en ocasiones de manera independiente y otras al servicio de la monarquía, aquello...
Gespeichert in:
Hauptverfasser: | , , |
---|---|
Format: | Artikel |
Sprache: | spa |
Schlagworte: | |
Online-Zugang: | Volltext bestellen |
Tags: |
Tag hinzufügen
Keine Tags, Fügen Sie den ersten Tag hinzu!
|
Zusammenfassung: | En la península Ibérica de las décadas centrales del siglo XII hubo caballeros comandantes que hicieron de la guerra de razias, saqueos y destrucciones un modo de vida para ellos y los guerreros que lideraban. Actuando en ocasiones de manera independiente y otras al servicio de la monarquía, aquellos líderes militares ejemplifican trayectorias militares en un tiempo de guerra contra los almorávides y almohades en las fronteras que separaban islam y cristiandad. Ejemplos de liderazgo y osadía, Munio Alfonso de Toledo y Sancho Jiménez de Ávila se internaban, al frente de sus tropas, en territorios dominados por almorávides y almohades, regresando a sus lugares de origen portando botín de guerra y tras haber causado estragos económicos, psicológicos y morales a los musulmanes. Este estudio pretende adentrarse en las trayectorias vitales y las formas de actuación de dos caballeros que sirven para conocer un paradigma que con el paso de los años iría desapareciendo, dentro de un proceso de progresivo fortalecimiento de unas monarquías con una cada vez mayor capacidad para dirigir y capitalizar los principales esfuerzos bélicos contra el islam peninsular.
En la península ibèrica de les dècades centrals del segle XII va haver-hi cavallers comandants que van fer de la guerra de ràtzias, saquejos i destruccions una manera de vida per a ells i els guerrers que lideraven. Actuant a vegades de manera independent i altres al servei de la monarquia, aquells líders militars exemplifiquen trajectòries militars en un temps de guerra contra els almoràvits i almohades a les fronteres que separaven islam i cristiandat. Exemples de lideratge i gosadia, Munio Alfons de Toledo i Sancho Jiménez d'Àvila s'internaven, al capdavant de les seves tropes, en territoris dominats per almoràvits i almohades, tornant als seus llocs d'origen portant botí de guerra i després d'haver causat estralls econòmics, psicològics i morals als musulmans. Aquest estudi pretén endinsar-se en les trajectòries vitals i les formes d'actuació de dos cavallers que serveixen per a conèixer un paradigma que amb el pas dels anys aniria desapareixent, dins d'un procés de progressiu enfortiment d'unes monarquies amb una cada vegada major capacitat per a dirigir i capitalitzar els principals esforços bèl·lics contra l'islam peninsular.
In the Iberian Peninsula in the middle decades of the 12th century, there were knight commanders who made the war of raids, looting and destruction a way of life for themselves and |
---|