El Receptor de Prolactina como nueva diana terapéutica en la Leucemia Mieloide Aguda

La prolactina (PRL) i el receptor de prolactina (PRLR) estan àmpliament estudiats com a possible diana terapèutica en diversos processos tumorals degut al seu paper en la proliferació i la diferenciació cel·lular. Per aquest motiu, aquest projecte s'ha centrat en revelar per primer cop el paper del receptor i el seu lligant en les neoplàsies hematològiques, concretament en la leucèmia mieloide aguda (LMA), una malaltia amb mal pronòstic i caracteritzada per recaigudes produïdes per processos de quimioresistència, deixant en evidència la necessitat de trobar noves estratègies terapèutiques que erradiquin la malaltia i evitin les recidives. En aquest treball es demostra la importància de la senyalització portada a terme pel PRLR degut a l'activació pel seu lligant natural en la LMA. En quant al lligant, s'ha observat que, encara que la PRL no té un paper rellevant en l'inici de la LMA, sí que participa en el seu manteniment gràcies a l'increment de la proliferació i a la capacitat d'autorenovació de les cèl·lules. D'altra banda, l'estudi de la funcionalitat del PRLR ha demostrat una implicació tant en l'inici com en el manteniment de la LMA, fent possible una major migració cel·lular cap a altres teixits i proporcionant resistència a agents quimioterapèutics degut a diferents mecanismes de quimioresistència (MOC), on destaca l'entrada en senescència per a evitar que els danys en l'ADN produïts pels fàrmacs eliminin les cèl·lules neoplàsiques, impulsat per l'activació de Stat3 i Stat5 duta a terme pel receptor. A més, l'expressió incrementada en superfície del receptor podria ser emprada com a biomarcador de fàcil detecció pel diagnòstic i seguiment de la LMA. La inhibició de la via de senyalització PRL-PRLR, sobretot la inhibició centrada en el receptor per se, permet una disminució de la capacitat de proliferació, d'autorenovació i de migració, així com un increment en la sensibilitat a quimioteràpia relacionada amb una sortida de l'estat senescent de les cèl·lules. Aquestes dades posen en evidència per primer cop que la supressió de la senyalització iniciada pel PRLR dificulta el progrés de la LMA i incrementa la sensibilitat a fàrmacs, revertint els mecanismes de quimioresistència, suggerint que el desenvolupament preclínic d'inhibidors dirigits al receptor podria considerar-se una estratègia terapèutica que tindria bons resultats i amb especificitat de cèl·lules transformades. La prolactina (PRL) y el receptor de prolactina (PRLR) están ampliamente estud