Prevalencia de la sensibilidad al gluten no celíaca y valoración de la respuesta a una dieta sin gluten en una cohorte de pacientes con fibromialgia

Introducció. Resulta d'especial interès estudiar la relació existent entre la Fibromiàlgia i la Sensibilitat al Gluten No Celíaca (SGNC) per la prevalença d'ambdues malalties, pels símptomes extra intestinals semblants i per la resposta a una Dieta Sense Gluten (DSG) objectivada en alguns pacients amb Fibromiàlgia. Hipòtesi. La prevalença de la SGNC seria més gran en pacients amb Fibromiàlgia que l'estimada a la població general, un percentatge de pacients amb Fibromiàlgia superior al 25% respondria a una DSG de sis setmanes de durada, un percentatge de pacients responedors a la DSG superior al 50 % no compliria els criteris diagnòstics per a SGNC i les característiques basals dels pacients s'associarien tant a la resposta a la DSG com al compliment dels criteris diagnòstics de SGNC. Objectius. L'objectiu principal va ser establir la prevalença de la SGNC segons els criteris dels experts de Salerno en una cohort de pacients adults amb Fibromiàlgia d'una unitat hospitalària especialitzada. Els objectius secundaris van ser avaluar la resposta clínica a la DSG de sis setmanes de durada, l'evolució de la simptomatologia intestinal i extra intestinal, el percentatge de pacients responedors a la DSG que no van complir els criteris diagnòstics i les característiques basals que es van associar tant a la resposta a la DSG com al compliment dels criteris diagnòstics de SGNC. Mètodes. Estudi experimental no controlat dut a terme en una cohort de pacients amb Fibromiàlgia d'una Unitat Hospitalària entre Juny de 2018 i Desembre de 2019. Dels candidats a participar a l'estudi, pacients adults que complien criteris de classificació i de diagnòstic per a Fibromiàlgia, es van excloure aquells amb diagnòstics previs d'Al·lèrgia al Blat (AB), Malaltia Celíaca (MC) i aquells que estaven realitzant una DSG. Posteriorment, se'ls va fer una analítica i una fibrogastroscòpia i es van descartar aquells pacients que complien criteris d'AB o MC. Tots els pacients seleccionats van seguir els dos passos dels criteris de Salerno: avaluació de la resposta a la DSG i provocació amb gluten controlada amb placebo a simple cec als responedors a la dieta. Es va analitzar el percentatge de pacients que complien els criteris diagnòstics de Salerno, que responien a la DSG, que milloraven més del 30% i del 50% en determinades variables clíniques després de la dieta, el canvi mitjà en aquestes variables, les diferències en les característiques basals entre pacients responedors i no responedors a