Evaluación teórica y validación clínica de la eficacia y seguridad de los segmentos de anillo intracorneales de espesor y base variables en queratoconos de baja asfericidad con ejes comático y astigmático no coincidentes

Introducció: El queratoconus és una patologia que produeix un excessiu aprimament i incurvament de la còrnia que comporta una disminució progressiva de l'agudesa visual i de la qualitat de vida. Un dels possibles tractaments que ajuden a millorar l'agudesa visual dels pacients amb queratoconus són els segments d'anell intracorneals. No obstant, aquests segments d'anell sempre han estat constants en gruix i amplada de base. Tot i els avenços en classificar de manera fenotípica i morfològica aquesta patologia, els tipus de segments utilitzats no han progressat paral·lelament. Això explica els resultats desiguals presentats a la literatura que tenen una marcada relació amb el patró fenotípic. Hipòtesi: La implantació de segments d'anell progressius de base i gruix variables produirien, teòricament, un efecte diferent al llarg de la longitud d'arc respecte als segments d'anell constants, podent ser utilitzats de manera eficaç i segura en pacients amb fenotips asimètrics i, en conseqüència, millorar-ne la rehabilitació visual. Disseny: En primer lloc, es va plantejar un estudi experimental i analític on es van crear dos models d'elements finits. Al model en 2D es va buscar una comparativa a nivell teòric dels efectes geomètrics i canvis refractius entre un segment d'anell convencional i constant i el segment progressiu de gruix i amplada de base variables en una còrnia sana. Al model en 3D, la comparativa es va realitzar a partir d'un model de queratoconus lleugerament asimètric. En aquest estudi, es van observar els canvis a nivell aberromètric. Realitzem un estudi observacional i prospectiu en 35 ulls de 35 pacients amb queratoconus amb fenotip asimètric amb baixa asfericitat i eixos comàtic i astigmàtic no coincidents als que es va implantar un segment d'anell intracorneal de gruix i base variables i es van estudiar els resultats refractius, topogràfics , aberromètrics i visuals així com l'eficàcia i la seguretat del procediment. Resultats: Els models teòrics van demostrar que els anells asimètrics produeixen un aplanament asimètric al llarg de la longitud d'arc encara que més homogeni en casos de còrnies asimètriques que els segments convencionals. Finalment, aquests anells van tenir un efecte més gran sobre el coma, l'aberració esfèrica primària i el desenfocament, capitals per al control de la qualitat visual dels pacients amb queratoconus. Pel que fa a l'estudi clínic, l'agudesa visual va millorar de 0,44 ± 0,11 logMar preoperatòriament a 0,21 ± 0,13 log