La formació inicial en Educació Inclusiva en els Graus d'Educació Primària a les universitats públiques catalanes

L'assoliment d'escoles més inclusives ha passat de ser un reclam a ser una qüestió de drets. Així ho demostra l'última llei orgànica sobre Educació a Espanya (Llei Orgànica 3/2020) i els objectius europeus contemplats en l'Agenda 2030. Tanmateix, la literatura ens demostra que en...

Ausführliche Beschreibung

Gespeichert in:
Bibliographische Detailangaben
1. Verfasser: Garcia Vallès, Xènia
Format: Web Resource
Sprache:cat
Schlagworte:
Online-Zugang:Volltext bestellen
Tags: Tag hinzufügen
Keine Tags, Fügen Sie den ersten Tag hinzu!
Beschreibung
Zusammenfassung:L'assoliment d'escoles més inclusives ha passat de ser un reclam a ser una qüestió de drets. Així ho demostra l'última llei orgànica sobre Educació a Espanya (Llei Orgànica 3/2020) i els objectius europeus contemplats en l'Agenda 2030. Tanmateix, la literatura ens demostra que encara queda un llarg recorregut per a l'assoliment de centres educatius inclusius. En aquest context, són molts els autors que, tant a escala nacional com internacional, estan d'acord en considerar al mestre com una peça fonamental a l'hora de desenvolupar pràctiques educatives equitatives i inclusives. És per aquest motiu què l'objectiu principal de la tesi és analitzar quina formació inicial en educació inclusiva s'està duent a terme en les universitats públiques catalanes als graus en Educació Primària. Esdevenir docent en un sistema cada vegada més exigent significa preveure les competències que es requereixen per l'assumpció del lideratge educatiu inclusiu. En la tesi, s'han delimitat quines haurien de ser les competències en educació inclusiva dels futurs mestres i s'ha analitzat la percepció de l'alumnat sobre la formació rebuda en el context universitari (a l'aula universitària i en els centres de pràctiques) així com la percepció que té l'alumnat i el professorat universitari del seu domini en aquestes competències. Així mateix, s'han analitzat altres aspectes relacionats amb la formació inicial dels Mestres com l'organització de la formació inicial, les actituds i valors envers l'educació inclusiva per part del professorat i alumnat universitari, la proposta formativa en les diferents guies docents així com els limitadors i facilitadors existents per formar en competències relacionades en educació inclusiva, en el context universitari català. Per tal d'assolir els objectius plantejats, s'ha escollit una metodologia mixta, quantitativa-qualitativa. En una primera fase, i a través de la tècnica Delphi, s'han delimitat les diferents competències en educació inclusiva que haurien de dominar els futurs mestres. La delimitació d'aquestes competències s'ha utilitzat per crear el qüestionari dirigit a l'alumnat i el professorat universitari així com les entrevistes als docents. A partir dels resultats obtinguts, algunes de les conclusions a les quals s'arriba són: 1) els àmbits competencials sobre els quals se sustentaria una formació en educació inclusiva són: treball en equip i cooperació, valors i ètica, pedagògic-didàctic, lideratge, tecnològic, avaluació i personals; 2) pel q