Avaluació del treball en equip multidisciplinari en el tractament de pacientes amb hepatitis crònica per virus C

La hepatitis C és una de les principals causes de malaltia hepàtica crònica al món. La lesió hepàtica pot anar des de mínims canvis histològics a cirrosi i les seves complicacions i hepatocarcinoma. Actualment, la incidència i prevalença de la malaltia hepàtica pel virus de la hepatitis C (VHC) va disminuint donada la eficàcia dels nous agents antivirals d'acció directa (AAD). Fins l'any 2015, l'hepatitis crònica per VHC es tractava amb interferó pegilat i ribavirina. S'associava a una elevada taxa d'efectes adversos i una disminució de la qualitat de vida, per la qual cosa estava contraindicat en molts pacients. Precisava de molts controls, pel que, el seguiment dins d'un equip multidisciplinari podia millorar els efectes indesitjables, i és per això que es va fer el primer estudi de la tesi. No obstant, a partir del 2015 es van poder utilitzar els AAD, els quals tenen molt pocs efectes secundaris. Els estudis pivotals suggerien que eren segurs per a pacients amb patologia psiquiàtrica, no obstant, els seus efectes sobre l'ansietat i la depressió no s'havien analitzat específicament pel que vam voler analitzar aquests efectes en la pràctica clínica. Objectiu del primer estudi: si implementar un equip multidisciplinari millorava els resultats del tractament de la hepatitis crònica per VHC. Objectiu segon estudi: analitzar l'ansietat i la depressió en pacients amb hepatitis crònica per VHC tractats amb AAD. Primer estudi: es van analitzar els pacients tractats amb interferó pegilat més ribavirina entre l'agost de 2001 i el desembre de 2011. Es van comparar pacients tractats abans i després de l'equip multidisciplinari el 2007. Es van comparar les característiques demogràfiques i clíniques i els resultats de laboratori entre un grup control i un grup d'intervenció amb maneig per un equip multidisciplinari. Per avaluar l'efecte de l'equip multidisciplinari, es va utilitzar un model de regressió logística multivariant. Segon estudi: es van incloure tots els pacients que van iniciar tractament amb AAD entre l'1 de novembre del 2014 i el 31 d'octubre del 2015. Van omplir el qüestionari HADS en diferents moments durant el tractament i a l'assolir la RVS. Els resultats es van avaluar mitjançant un model de regressió lineal amb mesures repetides. Primer estudi: es van incloure 514 pacients (228 (44,4%) al grup control- sense intervenció de l'equip multidisciplinari-). Els factors pronòstics de RVS van ser l'edat, el genotip, el tractament previ, l'AST, la ferritina