Infecciones bacterianas en el paciente trasplantado hepático

L'objectiu d'aquesta tesi és estudiar les infeccions bacterianes en el post trasplantament hepàtic immediat. Els tres estudis inclosos es van dissenyar per analitzar la utilitat i repercussió de diferents mesures dutes a terme a la pràctica clínica habitual per disminuir aquestes infeccions. D'una cohort de 200 trasplantaments hepàtics realitzats de 2010 a 2015 a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron (Barcelona), es van dissenyar dos estudis retrospectius per analitzar la utilitat del cultiu de la bilis del donant i el cultiu de les puntes dels drenatges abdominals, com predictors d'infecció durant el primer mes post trasplantament. Tots dos cultius es portaven realitzant des de feia anys com a part de la pràctica clínica habitual. En el primer estudi, es va analitzar la transmissió de la infecció biliar donant receptor. Dels 200 pacients inclosos, es va realitzar el cultiu de la bilis del donant en 157. Només 8 cultius van resultar positius (5,1%). Es van registrar 131 episodis d'infecció en 81 receptors. Només un d'ells tenia un donant amb cultiu de bilis positiu, i cap de les infeccions que va presentar va ser deguda al microorganisme aïllat en aquest cultiu. Per tant, podem concloure que el cultiu de la bilis del donant no sembla ser d'utilitat com cribratge de la infecció transmesa pel donant. En el segon estudi es va analitzar la microbiologia del cultiu rutinari de la punta dels drenatges abdominals, i la seva relació amb el desenvolupament d'infeccions durant el post-trasplantament hepàtic immediat. Es van incloure 94 receptors sense evidència de complicació. El cultiu de la punta de drenatge va ser positiu en 78 pacients (83%). Es van registrar 35 infeccions en 26 pacients sense observar diferències entre els receptors amb cultiu de punta de drenatge positiu o negatiu (22, 8% vs. 25%; p>0,99). En dos casos, es va aïllar S. aureus tant en el cultiu de la punta de drenatge com en els cultius que van confirmar la infecció postoperatòria (una bacterièmia secundària a catèter i una peritonitis secundària al drenatge). En altres dos casos, el resultat positiu del cultiu va condicionar el maneig clínic del receptor. Per tant, podem concloure que el cultiu rutinari de la punta de catèter abdominal en receptors sense evidència de complicacions no és gaire útil com a predictor d'infeccions postoperatòries. Finalment es va realitzar un estudi prospectiu i observacional, als 'Hospitals Universitaris Vall d'Hebron i Bellvitge,en receptors de trasplantament hep