Respuesta adaptativa mediada por células natural killer en la esclerosis múltiple
L'esclerosi múltiple (EM) és una malaltia inflamatòria desmielinitzant del sistema nerviós central. En el seu desenvolupament hi intervenen factors genètics i mediambientals, destacant la influència d'infeccions per herpesvirus. El virus Epstein Barr (VEB) s'ha associat a un major ris...
Gespeichert in:
1. Verfasser: | |
---|---|
Format: | Web Resource |
Sprache: | spa |
Schlagworte: | |
Online-Zugang: | Volltext bestellen |
Tags: |
Tag hinzufügen
Keine Tags, Fügen Sie den ersten Tag hinzu!
|
Zusammenfassung: | L'esclerosi múltiple (EM) és una malaltia inflamatòria desmielinitzant del sistema nerviós central. En el seu desenvolupament hi intervenen factors genètics i mediambientals, destacant la influència d'infeccions per herpesvirus. El virus Epstein Barr (VEB) s'ha associat a un major risc de desenvolupar la malaltia, malgrat tot, el citomegalovirus (HCMV) podria conferir una menor susceptibilitat al desenvolupament de l'EM. A la immunopatologia de l'EM, intervenen tant els limfòcits T com B així com el sistema immune innat, i dins d'aquest, les cèl·lules "natural killer" (NK). EL HCMV és un dels factors que més influeixen a l'hora de modificar el sistema immune, incrementant la població de cèl·lules T de memòria específiques pel virus i produint una expansió en alguns subjectes de cèl·lules NK adaptatives, que expressen el receptor activador NKG2C(+) que s'ha associat a un menor risc de progressió de la malaltia. S'han descrit altres canvis adaptatius associats a la infecció crònica pel HCMV, com el silenciament epigenètic del factor de transcripció PLZF ("promyelocytic leukemia zinc finger ") i la pèrdua de la cadena gamma en el complex de senyalització del receptor Fc CD16 (FcRγ) que s'ha associat a una major activitat NK mitjançan citotoxicitat cel·lular depenent d'anticòs (ADCC: "Antibody Dependent Cell-mediated Cytotoxicity"). L'objectiu del present treball fou avaluar els canvis induïts pel HCMV en el compartiment NK, tant en el seu immunofenotip com en la seva funció, estudiant les implicacions de la resposta adaptativa NK en la clínica dels pacients amb EM, tenint en compte la seroprevalença del HCMV, així com el seu possible impacte sobre el control d'altres infeccions virals que podrien estar implicades en la malaltia, com la del VEB. En el nostre estudi, observem una menor seroprevalença del HCMV en fases inicials de la malaltia, així com una correlació negativa en subjectes HCMV(+) entre el temps d'evolució de la malaltia i la resposta humoral determinada pels títols d'anti-EBNA-1, això podria indicar un major control de la infecció per VEB en aquells casos amb infecció crònica per HCMV. Així mateix, els individus HCMV(+), mostraren una major proporció de cèl·lules T diferenciades terminals, implicant que la presència de cèl·lules T menys diferenciades en pacients HCMV(-) podria donar lloc a una major susceptibilitat a desenvolupar processos inflamatoris. Posteriorment, es va analitzar la influència del HCMV en el compartiment NK, trobant que la i |
---|