Prevenció del dany per reperfusió mitjançant inhibició reversible de la succinat deshidrogenasa mitocondrial : mecanismes implicats

Departament responsable de la tesi: Departament de Medicina. La mort cel·lular que ocorre durant un episodi d'oclusió coronària és directament proporcional a la durada de la isquèmia. Per això, el tractament d'elecció enfront l'infart de miocardi és la ràpida reobertura de l'arteria afectada. Ara bé, el restabliment del flux sanguini s'associa amb un dany addicional, conegut com a dany per reperfusió, degut, en part, a una excessiva producció de radicals lliures d'oxigen (ROS). Per tal de reduir l'efecte deleteri d'aquest estrès oxidatiu s'han testat diferents molècules antioxidants, amb resultats contradictoris. Una nova aproximació podria ser la inhibició directa de la producció de ROS, modulant la funció mitocondrial. Estudis recents han suggerit que part dels ROS produïts durant la reperfusió són deguts a transferència reversa d'electrons des del complex II (o succinat deshidrogenasa) de la cadena de transport mitocondrial cap al complex I. L'objectiu de la present tesi ha estat investigar els efectes de la inhibició reversible de la succinat deshidrogenasa mitocondrial amb malonat disòdic, administrat en el moment de la restauració del flux, sobre el dany miocàrdic per reperfusió, així com estudiar els mecanismes involucrats.En cors aïllats de ratolí, perfosos en un sistema de Langendorff, l'administració de malonat sota condicions normòxiques va produir una reducció concentració-depenent de la pressió desenvolupada del ventricle esquerre, corroborant el seu efecte depressor de la respiració mitocondrial. Posteriorment, cors aïllats de ratolí addicionals van ser sotmesos a isquèmia-reperfusió, sent tractats o no amb malonat 3 mM durant els primers 15 minuts de la reperfusió. L'administració de malonat va reduir de forma significativa la mida de l'infart, efecte associat amb una menor alliberació de LDH durant la reperfusió i amb una millor recuperació funcional. Estudis de ressonància magnètica nuclear van demostrar l'existència de canvis en el perfil metabòlic dels cors tractats amb malonat, amb una augment en la concentració de succinat. Mitjançant tècniques d'immunofluorescència i marcatge amb MitoSOX Red de mostres de teixit miocàrdic es va demostrar que el tractament redueix la producció de ROS. Aquesta disminució també es va observar en mitocondris aïllats de cors de ratolí, tractats in vitro tant amb succinat com amb malonat, juntament amb una reducció en l'obertura del porus de transició mitocondrial. Seguidament, vam analitzar si els efectes