La carretera N-150, una geografia fragmentada

La carretera N-150 és un territori fragmentat amb una història de quasi 190 anys, projectada per Ildefons Cerdà, que discorre pel Vallès Occidental entre Montcada i Reixac i Terrassa. Es tracta d'una fragmentació, no entesa com les fragmentacions territorials, físiques i del paisatge que provoquen les carreteres, sinó una fragmentació formada per un nombre de fragments de termes municipals, de polítiques urbanístics, de línies de transport públic col·lectiu, de voreres, de xarxes de serveis i també de governança i gestió de la via. Així, aquests fragments conformen un mosaic territori lineal, dotat d'un quasi-continu urbà que es troba unit al llarg de 20 kilòmetres per una via que avui en dia encara s'anomena carretera "nacional". D'aquesta fragmentació se'n deriva la dualitat carrer-carretera. Per una banda, la N-150 travessa zones totalment urbanes i se la podria considerar com un carrer, però per l'altra, encara conserva el caràcter d'una carretera "nacional". Els efectes d'aquesta fragmentació són la disminució o fins i tot l'anul·lació d'algunes de les funcions urbanes que són inherents als carrers, com és la funció "d'estar", la continuïtat de xarxes i la generació d'espais sense cap personalitat pròpia, que són potenciats de manera involuntària per les diferents maneres d'entendre aquest territori des de les administracions involucrades en la seva planificació i gestió. Entendre com ha ocorregut aquest procés en forma de palimpsest espacial-temporal, des de la concepció inicial d'aquesta via fins l'actual configuració, explica quines han estat les causes d'aquesta fragmentació i les conseqüències que se n'han derivat. La carretera N-150 es un territorio fragmentado con una historia de casi 190 años, proyectada por Ildefons Cerdà, que discurre por el Vallés Occidental entre Montcada i Reixac y Terrassa. No se trata de una fragmentación, como la territorial, física y del paisaje que provocan las carreteras, sinó de una fragmentación compuesta por un número de fragmentos de términos municipales, políticas urbanísticas, de líneas de transporte público colectivo, de aceras, de redes de servicios y también, de gobernanza y gestión de la vía. Estos fragmentos conforman un mosaico territorial lineal, dotado de un casi-continuo urbano que se encuentra unido a lo largo de 20 kilómetros por una vía, que hoy día todavía se llama carretera "nacional". De esta fragmentación se deriva la dualidad calle-carretera. Por un lado, recorre zonas totalmente urbanas y se