Secretaris, interventors i tresorers d'administració local : cap a una habilitació local

La tesi efectua una anàlisi històrica exhaustiva de la figura dels secretaris, interventors i tresorers d'administració local, que s'inicia a l'Alta Edat Mitjana fins el règim jurídic actual d'aquests funcionaris. La motivació d'aquest estudi històric és conèixer el moment en el qual apareixen les funcions de secretaria, intervenció i tresoreria (o similars) en els municipis espanyols i catalans, saber perquè van sorgir, quines necessitats pretenien satisfer, quina va ser la seva evolució històrica, quines van ser les conseqüències d'aquesta evolució i per quines raons. Aquest estudi previ és bàsic per entendre l'evolució posterior, i fins i tot per intentar fer noves propostes de futur. Aquesta ha estat una funció pública que s'inicia amb els scribae de les ciutats romanes. A l'edat mitjana eren uns oficis de nomenament real, similar a una habilitació, per assegurar un control sobre aquests "funcionaris", per la importància de les seves funcions en una època en la que poca gent sabia llegir i escriure i encara menys, entendre les lleis que els afectaven. També per això estaven sotmesos a un fort i sever règim disciplinari. Durant la investigació històrica s'ha constatat, sense perjudici d'altres investigacions, la data d'aparició de la figura de la intervenció de fons municipal, concretada en el "racional", que es produeix a Barcelona, l'any 1325. Més tard, la corona espanyola va procedir a la patrimonialització dels càrrecs com a font de finançament, fet que va generar importants corrupteles, provocant la resposta de la societat civil a través del Diputat del Comú i de Gremis. La Constitució de Cadis de 1812 marca un punt d'inflexió, de reacció a la situació anterior, preveient que a cada municipi hi haurà un secretari. Però el fet que aquest s'hagués de nomenar pel propi ajuntament, i la manca d'una formació mínima, van provocar un efecte invers al desitjat. No és fins l'Estatut de Calvo Sotelo de 1924 que es regula de forma clara i extensa aquest col·lectiu de funcionaris, apostant decididament per la seva professionalització. A Catalunya, la Mancomunitat, va desenvolupar un paper important a través de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, mitjançant la formació i reestructuració de funcionaris locals. La Llei 7/1985, i la normativa posterior de desenvolupament, marca un canvi important, però que al mateix temps suposa la consolidació de les funcions reservades. Desapareixen els "cossos nacionals" i l'advertiment de legalitat com a eina bàsica