Estudi del compostatge de residus de neteja de boscos

Hom ha estudiat l'evolució de l'humus durant el procés de compostatge de residus triturats provinents de la neteja de boscos de pi roig amb ginebre. També s'ha valorat les possibilitats d'utilització del compost obtingut com a substrat vegetal. La composició d'aquests residus, rics en fusta de pi i branquillons (85 %), i llur elevada granulometria, n'han dificultat la rápida descomposició, bé que la fracció restant, constituida per escorça i fullaraca (15 %), ha donat lloc a un humus de força bona qualitat. Els paràmetres analítics que consideren el material globalment, com la matèria orgánica total (MOT), el carboni oxidable total (COT), la relació GIN, la taxa de mineralització complementària (TMC) i els pirogrames, indiquen una baixa transformació dels residus, a causa de l'abundància de fragments grollers de fusta. Malgrat tot, els paràmetres que fan referencia a l'humus extret senyalen uns grans canvis en el contingut d'àcids húmics i fúlvics, en la relació C/N, en l'anàlisi elemental dels àcids húmics i en els pirogrames, de manera que hom obté, al final del procés, un humus de bona qualitat. La corba de retenció d'aigua demostra clarament que no és un material adequat corn a substrat, si Inés no atesa la granulometria estudiada. Se ha llevado a cabo el estudio de la evolución del humus durante el proceso de compostaje de residuos triturados provenientes del desbroce de bosques de Pinus sylvestris con Juniperus communis. Se ha valorado también la posibilidad de utilización del compost obtenido como substrato vegetal. La composición de estos residuos, ricos en madera de pino y pequeñas ramitas (85 %) y la granulometria elevada, ha dificultado su rápida descomposición, la fracción restante, cortezas y hojarasca fundamentalmente (15 %), ha dado lugar a un humus de buena calidad. Los parámetros analíticos referidos a la globalidad del material, como son la Materia Orgánica Total, el Carbono Oxidable Total, la relación GIN, la Tasa de Mineralización Complementaria y los pirogramas, indican la poca transformación del residuo, debido fundamentalmente, a la abundancia de fragmentos de madera de tamaño de partícula elevado. Por otra parte, los parámetros referentes al humus extraído señalan unos grandes cambios en el contenido en ácidos húmicos y fúlvicos, en la relación C/N, en el análisis elemental de los ácidos húmicos y en los pirogramas, dando lugar, al final del proceso, a un humus de buena calidad. La curva de retención de agua demuestra claramente que