Deterioro cognitivo en pacientes con insuficiencia cardiaca

La insuficiència cardíaca crònica (IC) és un greu problema de salut que afecta l'1% -2% de la població adulta i de 8 a 10% dels pacients majors de 75 anys. El deteriorament cognitiu és un factor que empitjora el pronòstic, augmenta la mortalitat i es tradueix en majors taxes d'hospitalització. La prevalença de deteriorament cognitiu en pacients amb IC varia en funció de les sèries i l'instrument d'avaluació, entre el 30% i el 80%, és per això que s'ha suggerit el cribratge generalitzat en IC. No obstant això, la majoria d'estudis no utilitzen tests corregits per edat i escolaritat, o bé fan servir extenses bateries neuropsicològiques no aplicables en la pràctica clínica diària. Determinar la prevalença real en la nostra població mitjançant test adaptats i validats resulta prioritari per justificar la necessitat de cribratge. La pèrdua de rendiment cognitiu interfereix amb l'autocura i l'adherència al tractament del pacient, que reverteix en pitjors resultats en salut. El pes de les variables psicosocials com la xarxa social, el suport familiar, o la fragilitat en el deteriorament cognitiu no està estudiat. Manca establir el paper de les variables clíniques per facilitar la selecció dels pacients a prioritzar en el cribratge. Entre les morbiditats associades amb IC, la fibril·lació auricular permanent (FA) és particularment freqüent, present entre el 25% i 40% dels pacients, i empitjora el pronòstic global a llarg termini, particularment en pacients amb baixa fracció d'ejecció. Tot i això, encara no s'ha establert si la FA empitjora el rendiment cognitiu en condicions clíniques habituals i quin paper hi juga la fracció d'ejecció. En el primer estudi, es va determinar la prevalença de deteriorament cognitiu mitjançant Mini-Mental StateExamination de Folstein (10SE) corregit per edat i escolaritat. Els pacients illetrats van ser exclosos de l'anàlisi final. Incloem variables clíniques i paràmetres de suport social i familiar, fragilitat, dependència, símptomes depressius i comorbiditat. Trobem el deteriorament cognitiu en els pacients amb IC relacionat amb l'etiologia isquèmica, la fragilitat i el gènere, indicant que el cribatge podria ser especialment apropiat en aquests pacients. En el segon estudi es va avaluar el paper de la FA en el deteriorament cognitiu en pacients amb IC mitjançant el Qüestionari de Pfeiffer (Short Portable Mental StateQuestionnaire), afegit al 10SE, ja que el primer està menys afectat per l'educació, i per tant vam poder incloure pa