Registre geològic, paleoambients i successió dels darrers dinosaures del sud-oest europeu

Premi Extraordinari de Doctorat concedit pels programes de doctorat de la UAB per curs acadèmic 2016-2017 El registre geològic i paleontològic del Campanià i Maastrichtià del sud-oest europeu ofereix una de les millors oportunitats per estudiar els darrers 15 milions d'anys abans de l'extinció del Cretaci-Paleogen més enllà del registre de Nord Amèrica. En aquesta tesi doctoral s'ha estudiat i caracteritzat el registre de dinosaures i els seus paleoambients associats, i s'han datat successions sedimentàries mitjançant magnetostratigrafia amb l'objectiu d'aprofundir en el coneixement sobre les darreres comunitats de dinosaures de l'illa Ibero-Armoricana de l'Arxipèlag europeu. Els treballs integrats realitzats a la part mesozoica del Grup Tremp (Conca sud-pirinenca) inclouen l'estudi de les petjades de l'icnogènere Hadrosauropodus, associat a dinosaures hadrosaures. Aquestes empremtes són molt abundants en les planes costaneres fluvials del Maastrichtià superior. A més de l'ambient fluvial, els hadrosaures també van colonitzar l'ecosistema costaner (per exemple llacunes), tal com mostra el jaciment de L'Espinau, entre d'altres localitats. Per contra, els sauròpodes van ser dominants en els ambients costaners i continentals de la regió durant el Campanià i el Maastrichtià inferior, tot i que van persistir fins el Maastrichtià terminal tal i com evidencia el seu registre osteològic, oològic i de petjades, incloent-hi impressions de pell. Amb tot, les seves restes fòssils són molt més escasses que les d'hadrosaure en aquesta edat. La successió faunística de dinosaures del sud-oest europeu s'ha millorat gràcies a 1) la millora del coneixement sobre la distribució paleoambiental dels diferents grups, 2) la integració del registre paleontològic de de l'Alta Vall de l'Aude, una important zona fossilífera del nord dels Pirineus, gràcies al seu estudi magnetostratigràfic, 3) la millora de la calibració del sector Isona del sinclinal de Tremp, a la banda sud dels Pirineus, i 4) la integració de dades provinents del registre campano-maastrichtià de la resta d'àrees fossilíferes de França, Espanya i Portugal (Provença i Ibèria). Amb la millora de les datacions, s'ha pogut desenvolupar un nou model de canvi faunístic de dinosaures durant el Maastrichtià. Enlloc d'un reemplaçament ràpid de faunes herbívores dominades per sauròpodes cap a comunitats dominades per hadrosaures concentrat al voltant del límit entre el Maastrichtià inferior i el superior, les noves dades d'aq