Estudi in vivo sobre la rellevància del sistema immune innat en la patogènia de la epidermòlisi ampul·lar adquirida
Introducció. L'epidermòlisi ampul·lar adquirida (EBA) és una malaltia crónica autoinmune caracteritzada per la presència d'anticossos circulants i amb afinitat per la col·làgena VII (CVII), la qual es troba a la membrana basal (MB) dermo-epidèrmica. Es manifesta clinicament per la presènci...
Gespeichert in:
Hauptverfasser: | , |
---|---|
Format: | Web Resource |
Sprache: | spa |
Schlagworte: | |
Online-Zugang: | Volltext bestellen |
Tags: |
Tag hinzufügen
Keine Tags, Fügen Sie den ersten Tag hinzu!
|
Zusammenfassung: | Introducció. L'epidermòlisi ampul·lar adquirida (EBA) és una malaltia crónica autoinmune caracteritzada per la presència d'anticossos circulants i amb afinitat per la col·làgena VII (CVII), la qual es troba a la membrana basal (MB) dermo-epidèrmica. Es manifesta clinicament per la presència d'ampul·les tenses i erosions que afecten tant a membranes mucoses com a pell. Components del sistema de la immunitat innata han demostrat estar involucrats en el dany tissular, concretament són el sistema del complement, els receptors dels anticossos i els neutròfils. La proteïna Rac2 és una GTPasa que participa en la quimotaxi dels neutròfils i en la generació d'espècies reactives d'oxígen mitjançant l'activació de l'enzim NADPH oxidasa. La insuficiència pulmonar aguda és una síndrome induïda per una resposta immune a partir del reclutament de neutròfils, afavorint el dany tissular i causant el distrés respiratori agut. Estudis realitzats in vivo sobre ratolins amb Rac2 genoanul·lat (Rac2 GA) o mitjançant el bloqueig farmacològic amb un inhibidor de Rac2 (NSC23766) han demostrat disminuir el dany tisular pulmonar. Objectius. Estudi in vivo de la funció de la proteïna Rac2 en el desenvolupament del dany tissular mitjançant un model experimental de la EBA. Materials i mètodes. La malaltia de l'EBA es va induïr mitjançant la transferència passiva d'anticossos contra un fragment murí de la CVII (mCVIICr). IgG anti-mCVIICr es va obtenir mitjançant la immunització de conills. El sérum de conills immunitzats i no immunizats es va purificar i concentrar per a èsser injectat als ratolins. Es van realitzar dos grups d'experiments amb ratolins Rac2 GA (total de n=10) i en ratolins de soca salvatge (SS) com a controls positius (n=3). En el mateix moment, ratolins Rac2 GA (n=4) van ser injectats amb IgG inespecífica de conill com a controls negatius. Es va realitzar un tercer grup d'experiments on ratolins de SS van ser pre-tractats amb dexametasona (n=3), dapsona (n=5) i NSC23766 (n=3), un inhibidor soluble experimental de Rac2. Es va realizar valoració clínica, biòpsies de pell, immunoflorescència directa (IFD) i assaig d'immunoadsorció lligat a enzim (ELISA). Resultats. El ratolins SS injectats amb IgG anti-mCVIICr van desenvolupar la malaltia de l'EBA, amb una severitat significativament augmentada amb elevades dosis d'anticossos (p=.05). En canvi, cap ratolí Rac2 GA injectat amb IgG anti-mCVIICr va desenvolupar malaltia, encara que hi havia depòsit d'IgG i C3 a la MB, i es va |
---|