Prevenció de la fragilitat en ancians pre-fràgils: efectivitat d'una intervenció a l'atenció primària

Premi Extraordinari de Doctorat concedit pels programes de doctorat de la UAB per curs acadèmic 2017-2018 Antecedents: La fragilitat és un problema de salut pública rellevant tant pel seu impacte sobre el grau d'autonomia funcional de l'individu, com per la seva elevada prevalença, com per l'elevat consum de recursos sanitaris i sociosanitaris que pot comportar. L'evidència sobre l'efectivitat de les intervencions per prevenir la fragilitat és escassa i la majoria dels estudis estan centrats en persones fràgils i no en pre-fràgils. Objectiu: Avaluar l'efecte d'una intervenció basada en un programa de nutrició i activitat física en la prevenció de la progressió de la fragilitat en les persones grans pre-fràgils. Disseny de l'estudi: assaig clínic controlat i aleatoritzat, obert i amb dues branques d'intervenció paral·leles. Població: persones de 70 anys o més, no institucionalitzada, que compleix els criteris de pre-fragilitat establerts per Linda Fried, atesos des de l'Atenció Primària de salut. Intervenció: avaluació nutricional (i la derivació a una unitat nutricional per a l'atenció habitual en el cas de risc nutricional) i un programa d'activitat física, incloent exercicis aeròbics i un conjunt d'exercicis d'enfortiment, equilibri i coordinació mixtes per fer a casa almenys 4 cops / setmana. Grup control: persones que van rebre l'atenció habitual. Principals mesures de resultats: prevalença de fragilitat (criteris fregits), capacitat funcional (índex de Barthel), caigudes i l'estat nutricional (Short Form-Mini Nutritional Assessment) en el seguiment als 12 mesos. Resultats: La prevalença de fragilitat en els ancians de la comunitat de 70 anys o més s'ha estimat en un 31% i la prevalença de pre-fragilitat en un 49%. La prevalença de fragilitat augmenta amb l'edat i és superior en les dones. De les 172 persones que van participar a l'estudi, durant el seguiment, el 4,9% del grup d'intervenció i el 15,3% del grup de control havien evolucionat de pre-fràgils a fràgils, amb una OR crua de 0,29 (IC del 95%: 0,08-1,08; p = 0,052) i una OR ajustada per l'edat, gènere i nombre de comorbiditats de 0.19 (IC de 95%: 0,04-0,95; p = 0,044). La intervenció d'estudi va millorar les hores de caminar fora de casa (0,97 vs 0,73; p = 0,019), però no la força muscular, la velocitat de caminar o d'altres indicadors funcionals. Entre els pacients en el grup d'intervenció, el 47,5% es van considerar bons complidors i cap d'ells va evolucionar de pre-fràgil a fràgil. Conclusio