Solving the glucocorticoid paradox in cancer using expression data

Els glucocorticoides s'utilitzen comunament com a tractament adjuvant per tractar efectes secundaris i tenen una activitat antiproliferativa en diversos tumors però, d'altra banda, el seu efecte proliferatiu s'ha documentat en diversos estudis i en alguns d'ells implica la propagació del càncer. Aquestes paradoxes són comuns en l'investigació del càncer. Molt sobint, els mateixos gens semblen ser a l'hora promotors i inhibidors del càncer. Amb el present treball pretenem conciliar aquestes incongruències des de la perspectiva de la genética i de la fisiologia del teixit amb els nostres procediments i troballes. Un anàlisi precís dels fenotips presents a les dades d'expressió gènica pot ajudar a resoldre múltiples paradoxes derivades dels models de progressió de tumors. En aquest sentit hem desenvolupat diverses estratègies, eines i bases de dades, per facilitar l'estudi de les interdependències entre els fenotips ocults dins de les dades d'expressió. Aquests fenotips poden ser identificats pels grups de mostres obtinguts mitjançant mètodes comuns d'agrupament (HC, SOTA, SOM, PAM), però els mètodes d'agrupament no proporcionen informació sobre la seva interdependència. Nosaltres estudiem aquestes interdependències per la detecció de relacions d'expressió no lineals, on cada fluctuació en la relació implica un canvi fenotípic i cada tipolologia de la relació diferent implica una interdependència fenotípica específica. D'aquesta manera, s'han desenvolupat diferents estratègies i eines per estudiar els canvis fenotípics i les paradoxes sotmeses a ells. Utilitzant les eines desenvolupades s'han estudiat les relacions d'expressió no lineals relacionades amb l'activitat dels glucocorticoides. Estudiant-les, hem trobat la possible raó dels efectes oposats d'alguns agents estressants com la dexametasona sobre la progressió tumoral, com ha estat confirmat per la literatura. Aquesta raó oculta ha resultat estar vinculada amb el tipus de progressió del tumor en cada teixit. En el primer tipus de progressió tumoral trobat, les noves cèl·lules poden ser estressades durant la proliferació i els agents estressants augmenten la proliferació tumoral. En el segon tipus, l'estrès cel·lular i la proliferació del tumor són antagonistes així, per tant, els agents estressants aturen la proliferació tumoral amb la finalitat d'estressar les cèl·lules. Glucocorticoids are commonly used as an adjuvant treatment for side-effects and have anti-proliferative activity in several tumours.