Legionella pneumophila: Tipatge molecular i descripció de diferències genotípiques i fenotípiques entre aïllats relacionats amb casos de legionel·losis i aïllats ambientals

Legionella és l'agent causant de la legionel·losis, una malaltia de declaració obligatòria. Quan es declara un brot de legionel·losis es realitzen estudis epidemiològic-moleculars per a la cerca del focus d'infecció. La tècnica 'gold standard' per aquests estudis és el PFGE, però últimament s'està implementant la tècnica SBT, una nova tècnica molecular per la tipatge de Legionella. El protocol d'aquesta tècnica va ser descrit pel EWGLI (European Working Group of Legionella Infections). En el primer objectiu de la tesis es van comparar els poders discriminatoris d'aquestes dues tècniques en un context de brots. Es van analitzar un total de 25 brots, i com a resultat final es va obtenir que el PFGE és més discriminatori que l'SBT, a més de la necessitat d'utilitzar el criteri idèntics per a la diferenciació de patrons PFGE en un brot. Com a segon objectiu, es va analitzar la diversitat dels aïllats clínics i ambientals no relacionats amb casos de la regió de Catalunya amb la tècnica SBT i anticossos monoclonals de Dresden. Es va observar que els aïllats clínics eren majoritàriament positius per l'anticòs MAb 3/1, un marcador de virulència, mentre que els aïllats ambientals eren negatius per aquest. A més, també es va observar una diferència de proporcions d'STs segons si eren ambientals o clínics. Els aïllats clínics que més casos van provocar en la regió analitzada van ser ST37-Philadelphia i ST23-Philadelphia, per altra banda, els grups més predominants en els aïllats ambientals eren ST1-Oxford, ST1-OLDA, ST284-Oxford i ST284-OLDA. Finalment, en observar aquestes diferències genotípiques dels aïllats segons si eren ambientals o clínics, es va realitzar un estudi de proteòmica comparativa per 2D-DIGE, per buscar les proteïnes responsables de la supervivència en l'ambient i capacitat d'infecció. L'estudi proteòmic es va efectuar en aïllats ambientals relacionats amb casos i aïllats ambientals no relacionats amb casos que coexistien en el focus d'infecció. En aquest estudi es va observar que la majoria de proteïnes diferencials estaven relacionades amb el metabolisme i l'estrès. Per altra banda, la proteïna majoritària de la membrana (MOMP) es va trobar com a proteïna diferencial en els dos grups, degut molt probablement a modificacions post-traduccionals diferents, segons l'origen d'aquesta. Les diferències proteiques trobades és molt probable que estiguin relacionades amb la capacitat de supervivència, persistència en l'ambient i amb la capacitat de ser tra