La Pet amb 11c-metionina com a factor pronòstic i en la caracterització dels gliomes

Antecedents: La PET amb metionina és una eina de diagnòstic per la imatge útil per al diagnòstic i seguiment de tumors cerebrals. S'ha descrit la seva utilitat en la valoració de l'agressivitat tumoral tant per a la gradació tumoral com per a la valoració de la proliferació cel·lular en gliomes. No obstant hi ha poca evidència de la PET com a factor pronòstic, especialment en estudis multivariants, i per a la caracterització immunohistoquímica o molecular en gliomes. Els objectius del treball inclouen: 1. Avaluar la utilitat de la PET amb metionina (Ratio T/N) en la valoració de diferents factors pronòstic associats als gliomes: gradació (diferenciació entre gliomes de baix i d'alt grau), proliferació tumoral (Ki67%), perfusió per la RM (rCBV), i caracterització de marcadors pronòstic en immunohistoquímica (p53, p16, WT1, CD34 vascular, CD44, B-catenina, EGFR) i molecular (mutació IDH1, metilació MGMT, codeleció 1p/19q) en gliomes. 2. Anàlisi univariant i multivariant de factors associats a la supervivència inclosa la PET (mitjançant el mètode Ratio T/N) com són: les variables associades al pacient com l'edat i l'índex KPS, les característiques macroscòpiques del tumor, la captació de contrast a la RM, les troballes patològiques fonamentalment el grau tumoral i l'índex Ki67, i l'ús de tècniques quirúrgiques com el mapatge i el 5-ALA. El treball s'ha realitzat retrospectivament en una sèrie de 38 pacients diagnosticats de glioma, en els que es realitza PET amb 11C-metionina. Els resultats mostren una relació entre la PET amb metionina i els factors pronòstic descrits prèviament, en gliomes i també amb la supervivència. La corba ROC mostra un punt de tall òptim de la Ratio T/N de 2,07 en la classificació entre gliomes de baix i alt grau. S'observa una correlació entre la Ratio T/N de la PET amb metionina i l'índex Ki67 així com entre la Ratio T/N i la perfusió a la RM (rCBV). L'activitat metabòlica de la PET amb metionina es relaciona amb menor expressió dels marcadors d'immunosupressió tumoral en gliomes de baix grau; p53, p16 i WT1. S'observa una relació entre la Ratio T/N i la presencia de mutació o no de la IDH1. També s'observa una relació entre la Ratio T/N i la supervivència dels pacients tant en l'anàlisi univariant com multivariant: els pacients amb una menor activitat metabòlica de la PET al glioma mostren una major supervivència. En conclusió la PET amb metionina podria utilitzar-se com a eina complementària en la valoració del pronòstic en gliome