Hidroestratigrafia del ventall deltaic de Sant Llorenç del Munt (Eocè mig-superior.Conca de l'Ebre)

L'estudi integrat de la hidrologia subterrània, la geologia i l'estratigrafia del ventall deltaic fòssil del massís de Sant Llorenç del Munt (Eocè, província Barcelona) ha permès definir el model hidrogeològic conceptual. Aquest contribueix a la comprensió del funcionament hidrodinàmic d'aquest tipus de sistemes, condicionats directa o indirectament per l'estratigrafia. Per a la caracterització hidrogeològica s'han realitzat diversos assajos de bombeig, s'ha estudiat l'evolució piezomètrica, s'han definit les fàcies hidroquímiques i s'han analitzat isòtops ambientals (δ2H i δ18O). A nivell geològic s'ha realitzat una cartografia a escala 1:25.000, s'han definit les unitats estratigràfiques i les seves relacions, s'ha correlacionat el registre litològic de pous i s'han elaborat 4 talls geològics del massís. S'han reconegut 10 unitats lito-hidroestratigràfiques, corresponents a diversos ambients sedimentaris. La part al·luvial esta formada per bretxa de clasts paleozoics (Bp), conglomerat clast-sostingut poligènic (Cp), conglomerat clast-sostingut carbonàtic (Cc), conglomerat matriu-sostingut poligènic (Cmp), conglomerat matriu-sostingut carbonàtic (Cmc) i gres i lutita vermells (GLv). La part marina està constituïda per conglomerat gris (Cg), gres gris (Gg), lutita gris (Lg) i calcària i marga (CM). La disposició estratificada del conjunt pren un cabussament general cap al NO. A nivell hidrogeològic s'ha constatat una permeabilitat per fracturació que desenvolupa aqüífers en conglomerat (Cp, Cc, Cg) i gres gris (Gg) classificats com a pobres, quelcom permeables. S'han establert 5 grups hidroquímics que han permès explicar l'evolució del flux al llarg del ventall deltaic, juntament amb les dades isotòpiques i estratigràfiques que han determinat les principals zones de recàrrega. El flux evoluciona des d'hidrofàcies bicarbonatades càlciques a la zona de ventall al·luvial cap a composicions enriquides en sodi i empobrides en calci cap a les parts profundes del mateix ambient. Aquests nivells aqüífers es recarreguen per precipitació directe al massís conglomeràtic. Els nivells més superficials tendeixen a ser drenats per les rieres mentre que els aqüífers més profunds es troben relativament confinats per litofàcies de gres i lutita vermells (GLv). Localment trobem conglomerats progradants que arriben fins a la part marina i recarreguen els nivells de gresos grisos de front deltaic (Gg). Les dades isotòpiques indiquen que els nivells aqüífers del front deltaic t