La preocupació per la formació inicial dels mestres: una invariant pedagògica europea de l'era contemporània. Entre el passat i el futur

Sens dubte, la formáció inicial dels mestres ha estat una preocupació constant al llarg de l'era contemporania. Des de la fi de la Gran Guerra (1914-1918), s'han erigit pensaments pedagogics, discursos i institucions educatives que han posat de relleu la necessitat de refermar la renovació pedagogica des de la formació inicial dels mestres. Si l'escola havia de transformar la societat, si s'havia de consolidar la democracia, tot aixo comença, abans i ara, per una bona formació dels mestres. Pedagogs de l'alçada d'Eduard Spranger o Kerschensteiner, fins a la implantació de l'Escola de Mestres de Joan Bardina (1906-1910), l'Escola Normal de la Generalitat (1931-1939) o el Seminari de Pedagogia (1930-1939) de la Universitat de Barcelona posen de manifest la importancia de la formació inicial dels mestres que, al llarg de l'era contemporania, ha tingut a Catalunya. Aquest article navega des dels orígens d'aquesta preocupació al començament del segle passat per cloure amb una proposta de futur en la formació inicial del mestres.