Simultaneity and “increased present” in the European Spanish perfect / Simultaneïtat i «present estès» en el perfet de l’espanyol europeu

En aquest treball ens ocupem del concepte de simultaneïtat associat amb el perfet en castellà a partir de la descripció de Rojo (1974) o de Rojo & Veiga (1999), i cerquem com relacionar-lo amb d’altres conceptes semblants com ara el «present ampliat» d’Alarcos, «l’ara estès» de McCoard o el «lapse temporal de perfet» d’Iatridou et alii. Tot i que no tots aquests conceptes es refereixen exactament al mateix, donat que els seus límits vénen imposats per les llengües per a les quals són ideats, tots abarquen la idea que el perfet només és possible si hi ha algun tipus de coincidència temporal amb el moment de la parla. Defensem que el mode en el qual es concep aquesta coincidència pot explicar les diferències temporals i aspectuals del perfet en unes llengües com ara el castellà, el portuguès o l’anglès.