Paronomàsia i homofonia en el joc de paraules

Els jocs de paraules semblen dur imprès l'estigma de la intraduïbilitat. A tot estirar, s'invoca el talent literari del traductor com a únic criteri vàlid d'equivalència. Tanmateix, certs autors contemporanis presenten una manera peculiar d'utilització del joc de paraules, alhora com a fenòmen d'enunciació i com a signe. Només la consideració sistemàtica de les diferents figures que afecten al significant, o sia a la substància fònica dels mots ens permetrà dibuixar, tot partint de la retòrica, una perspectiva suficient que depassi les interpretacions que tendeixen a reduir-lo, massa sovint, a una mera qüestió d'estil individual. Les diferents etapes d'aquest estudi, així com les conclusions, han de revelar-se fructíferes no solament per a la teoria literària i la teoria de la traducció sinó també per a l'activitat traductora pròpiament dita