Valències simbòliques de l’anell en la lírica trobadoresca occitana

El motiu líric del do materialitzat en les penyores d’amor se situa, com és sabut, al bell mig del ric entramat sociopoètic que articula la retòrica de la fin’amor occitana. Un paper destacat en el repertori de penyores que despleguen els trobadors correspon a l’anell, com il·lustren, entre d’altres, els versos de Guilhem de Peitieu, Guillem de Berguedà, Peire Vidal, Raimbaut d’Aurenga, Raimon Jordan, etc. Intercanviat tant en els ritus feudals com en els esponsalicis lliurement acordats, l’objecte es carrega de noves connotacions simbòliques en les cançons dels trobadors. Aquest simbolisme, sense excloure lectures obscenes, va des de l’emblema de la fidelitat amorosa, o de la lliure elecció de l’amor, a la celebració d’una ètica del do, que sovint emmascara i eufemitza el circuït econòmic inherent al vassallatge amorós a la dama. El propòsit de l’article és oferir una mostra d’aquest ampli ventall de valències simbòliques tot mirant d’establir algunes connexions intertextuals que contribueixen a construir-les i desvetllen fins i tot la dimensió paròdica d’alguns textos.